¿De què parlarem amb l'Alexa?

Els experts asseguren que el pròxim salt de la comunicació digital serà la universalització dels denominats ‘assistents virtuals’. Els primers a popularitzar-se han sigut els anomenats ‘altaveus intel·ligents’. El més conegut és el que comercialitza Amazon amb el nom d’Alexa. LaSiri és l’alternativa que promou Apple i Alphabet el distribueix simplement com l’Assistent de Google. Aquests dispositius permeten realitzar les recerques d’informació en la xarxa a través de la veu i tornen els resultats també en format àudio, de moment, o vídeo, en un futur més o menys immediat. Una simple observació dels adolescents que tinguin al seu voltant els permetrà convèncer-se de l’èxit de l’invent, perquè segurament hauran percebut que en el WhatsApp ja utilitzen amb més freqüència els missatges de veu que els de text, perquè els permet fer altres coses amb les mans mentre parlen i, a més, no es perd l’entonació amb l’interlocutor.

La polèmica ha saltat perquè Google ha reconegut que registra i escolta el 0,2% de les conversesque tenen els usuaris amb el seu assistent de veu. Ni Amazon ni Apple s’han atrevit a dir que no fan el mateix. Ràpidament, s’han alçat moltes veus que consideren que s’està violant la privacitat dels usuaris, sobretot quan en aquest cas no van donar el seu consentiment ni en la lletra petita del contracte inicial. La paradoxa és que potser alguns volen protegir la població d’uns perills que no sent com a tals. Belén Barreiro, en el seu magnífic llibre ‘La sociedad que seremos’, dona una dada per a aquest debat: “El que més ciutadans creuen que és més personal són les dades bancàries o financeres, seguides del DNI o el passaport, la informació mèdica, les empremtes dactilars i l’adreça postal de la llar [...] menys de la meitat dels espanyols creuen que el número de telèfon és informació personalo que ho són les nostres fotografies, el nostre historial laboral, qui són els nostres amics, els gustos o opinions que tenim o els nostres hobbies”. De manera que, si parlem de feina, gustos o aficions amb l’Alexa, més de la meitat dels espanyols considerarien que no estem tractant informació personal i, en conseqüència, podria perfectament no importar-los que els escoltés un tercer.

S’entaula en aquests moments una important batalla entre els estats i les quatre grans companyies tecnològiques que lideren la revolució digital: Google, Apple, Facebook i Amazon, a les quals alguns anomenen GAFA. Com ens va advertir Stendhal, és molt difícil entendre la guerra des del camp de batalla. El protagonista de 'La cartoixa de Parma' va assistir a la batalla de Waterloo, però no en va prendre consciència fins a setmanes més tard quan, de tornada a casa, va llegir els diaris del moment. Tenim la sort, que alguns viuen com a fatalitat, d’estar assistint a un canvi social equivalent a la revolució industrial, però ens costa entendre-ho. Fixar-nos en algunes batalles ens pot ajudar a teniu una millor interpretació de l’esclat d’aquesta nova 'mentalitat digital’ en la qual conflueixen nous valors amb noves tecnologies que posen en qüestió el millor i el pitjor del món sorgit amb la Il·lustració, com ha assenyalat José María Lasalle en el seu últim llibre, 'Ciberleviatán’.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Europa i els Estats Units, com en tantes altres coses, segueixen estratègies paral·leles. Els nord-americans s’estan concentrant a analitzar si aquest tipus de companyies constitueixen una versió digital dels monopolis convencionals. Des de principis del mes de juny, la cotització de les GAFA va ranca, perquè la Comissió Federal de Comerç (FTC), a més de multar Facebook amb 4.400 milions pel frau amb les dades dels seus usuaris que va beneficiar Trump, ha decidit investigar si la companyia, igual que Google o Amazon, incorre en pràctiques que impedeixen la lliure competència, al ser simultàniament proveïdores de serveis, però també comercialitzadores de publicitat i distribuïdores de productes a l’usuari final. Recordem que els Estats Units han sigut capaços de trossejar en el passat petrolieres com a Standard Oil o telefòniques com AT&T.

Europa, per la seva banda, s’ha concentrat en la protecció de la privacitat davant els presumptes abusos d’aquestes companyies. La posada en marxa a la primavera del 2018 del reglament europeu de protecció de dades (GDPR) ha frenat l’expansió d’aquestes companyies. Segons ha publicat Jason Kint, de Digital Context Next, des de l’aplicació de la normativa Facebook i Google ja creixen molt menys a Europa que als Estats Units. D’una manera o d’una altra, sembla clar que es vol controlar els gegants d’Internet, el que és evident és que es faci sempre en benefici dels ciutadans.