Caixmir: un Himàlaia en ebullició

Hi ha zones al planeta Terra que són font constant de conflictes entre estats. Particularment, i amb un origen llunyà en el temps, a l’Orient Mitjà i també en alguns llocs exsoviètics com és el cas de Nagorno Karabaj que, pertanyent a l’Azerbaidjan, fa 28 anys que està ocupat per Armènia amb milers de morts i un milió de desplaçats. Entre el que a l’antiga URSS és coneix com a “conflictes congelats” hi és, des de fa 11 anys, el que s’anirà allargant per l’interès rus de pretendre i fins i tot envair territoris d’Ucraïna.

Més antiga és la situació explosiva del Caixmir, particularment latent des de la retirada colonial anglesa el 1947 del que ara és l’Índia i el Pakistan. Va quedar llavors en l’aire i es va inclinar en el primer minut del partit sota la sobirania de l’Índia per decisió del maharajà de la zona llavors. Dues terceres parts van ser absorbides per aquest gran Estat i la resta va ser per al Pakistan i la Xina.

Hi ha una cosa que singularitza el Caixmir indi i que n’afecta la unitat, tot i que sigui d’un país tan gran. Es tracta que en aquest territori, muntanyós amb l’Himàlaia i de tanta bellesa com pobresa, els seus ocupants, des del segle XIV són molt majoritàriament musulmans, davant la religió hinduista molt predominant al país de Gandhi.

Decisió anticonstitucional

Després de la guerra de 1947 en van venir dues més amb milers de morts. Ara aquest “territori en disputa”, com és considerat per l’ONU, està en un esclat greu per la decisió del mandatari nacionalista i conservador (¿per què a aquests no els agrada el pluralisme?), recentment reelegit a l’Índia, de treure l’estatus autonòmic del seu Caixmir. Una zona que era, segons la mateixa Constitució, un Estat dins de l’Índia. Aquesta supressió dràstica el fa dependre directament de Nova Delhi, capital d’un país immens que té una superfície de set vegades Espanya, sent el Caixmir una mica menys de la meitat del nostre Estat.

La “justificació” del mandatari indi és la pròpia d’aquestes accions centralitzadores: lluita contra el separatisme, les rebel·lions i el terrorisme, identificant musulmans amb violents, aprofitant qualsevol provocació, com la que es va produir al febrer per un terrorista immolat amb el resultat de 14 policies hindús morts, per generar repressió. Nacions Unides ho va denunciar al juliol. La situació de la població és de desproveïment, tancament d’establiments i absència de comunicació.

Perill nuclear

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’acció del primer ministre de l’Índia és d’una greu prepotència i irresponsabilitat. Es tracta en aquest cas de dos estats, el Pakistan (defensor d’un Caixmir pakistanès o, almenys, autònom) i l’Índia, amb gran armament nuclear. Tot i que no l’utilitzin, és un risc greu.

La reacció des d’Islamabad d’expulsar l’ambaixador hindú i l’entrada en joc de la Xina, una superpotència, en favor del Pakistan obren interrogants. Mentre Trump ha dit ximpleries, com sempre ignorants, sobre el conflicte i Moscou calla, les muntanyes no volcàniques de l’Himàlaia estan en ebullició.