Associacionisme i democràcia
No és or tot el que lluu en la societat civil
El capital social no és ni inherentment bo ni dolent, depèn de les circumstàncies socials i polítiques en les quals opera
zentauroepp49384349 leonard beard sale el 10 08 2019190809220631
Fa unes setmanes el Cercle d’Economia de Mallorca va celebrar el seu 30è aniversari. Per commemorar l’efemèride, va reunir al Palau de Bellver el més granat de lasocietat civil mallorquina i les autoritats polítiques. L’acte incloïa un debat entre Josep Piqué i jo mateix sobre la importància i funcions de la societat civil. Permetin-me portar aquí les reflexions que vaig fer en aquesta ocasió perquè poden ser d’interès per entendre alguns assumptes recents de lavida civil catalana.
El primer a teoritzar la importància de la societat civil va ser el pensador francèsAlexis de Tocquevillefa gairebé dos segles, després del seu viatge als Estats Units. En la seva ‘La democràcia a Amèrica’ (1835-1840), Tocqueville va assenyalar que els americans de totes les edats i condicions socials i disposició estaven formantassociacionsi va vincular aquest comportament associatiu a larobustesa de les institucionsrepresentatives de la jove nació americana. Res mereixia més atenció i entusiasme, segons la seva opinió, que aquestactivismede la societat civil.
Seguint el seu camíintel·lectual, pensadors contemporanis de diferents orientacions ideològiques s’han apuntat a la idea que la societat civil ésessencial per a la democràcia. Un d’ells, Robert Putnam, ha definit el concepte de capital social com la densitat dexarxes d’associacionsde tot tipus que hi ha en un país en què elsciutadanspoden interactuar com a iguals. Després de mesurar-lo, ha conclòs que l’existència d’aquest capital social és essencial “perquè la democràcia funcioni”.
No obstant, és possible posar una mica de sordina a aquest entusiasme. Perquè es produeixi aquesta relació benèfica és essencial examinar elcomportamentconcret d’aquest activisme civil. En dos sentits.
D’una banda, és necessari veurea qui es dirigeixenaquestes associacions, si parlen alpoder político a la mateixasocietatde la qual formen part. Al nostre país, proliferen les associacions que es dirigeixen fonamentalment alpoder polític buscant recolzament a interessos privatsrecolzamento corporatius que xoquen en molts casos amb elbé comú. Existeixen, a més, associacions que busquen crear unacomunitat activai vibrant que es responsabilitzi de millorar molts aspectes de lavida col·lectiva(donació de sang, inclusió laboral de persones en situacions personals i socials difícils,atenció als indigents, millora de les escoles, etcètera). Aquestes constitueixen lagoma d’enganxar social indispensableperquè la democràcia funcioni.
El costat fosc
D’altra banda, una literatura creixent ha assenyalat que elcapital social té també el seu costat fosc. L’exemple històric més pervers de com el capital social pot ajudar a destruir una democràcia va ser el de laRepública de Weimar, a l’Alemanya dels anys 20 del segle passat. Treballs com el de Sheri Berman (‘Civil Society and the Collapse of the Weimar Republic’, 1997) i d’altres han documentat com el capital social va contribuir a l’apariciód’un moviment extremista i antidemocràtic: elpartit nazi. Alemanya tenia una societat cívica inusualment vibrant, la mésvigorosad’Europa. I, no obstant, va ser allà on aquestactivismecivil va ser essencial per acabar amb la democràcia.
Investigacions recents han posat en relleu que l’ascens del partit nazi i el seuaugment de votes va basar fonamentalment en una organització civil estretament controlada i composta per milers de ‘cèl·lules’ locals. En circumstàncies socials i econòmiques com les de l’Alemanya d’aquells anys –crisi econòmica, atur massiu, ressentiment per la humiliació dels vencedors de la primera guerra mundial– i de debilitat de les institucions del sistema polític democràtic, els 'clubs d’excursionisme' i altres associacions van ser una força molt potent per a l’aparició del partit nazi.
Tornant a Tocqueville, elcapital socialno és ni inherentmentbo ni dolent, depèn de les circumstàncies socials i polítiques en què opera. En determinadescircumstàncies, aquest associacionisme civil pot actuar com les conduccions d’aire condicionat, que transmeten amb extraordinària rapidesa unvirus perillós.
Tot i que és diferent i distant, elcas alemany no s’ha d’oblidara l’hora d’analitzar assumptes més domèstics. Catalunyaés reconeguda com la comunitat espanyolaamb més capital social. Però acabem de veure que, en les circumstàncies decrisi, atur, ressentiment social i debilitat del poder polític autonòmic, una part de l’activisme de la societat civil catalana ha propiciat unprocés polític antidemocràtic. No és, per tant, or tot el que lluu en l’activisme de la societat civil.
Catedràtic de Política Econòmica (UB)
