La supervivència

Ja fa uns mesos que el debat víctima i supervivent s’ha instal·lat en tots els debats sobre violències. Una part de la societat no acceptarà mai que siguis víctima si, als seus ulls, ja t’has recuperat. Perquè els altres considerin que t’has recuperat només has de sortir al carrer i somriure. Per això els advocats d’una de les tantes manadesadvocats  que recorren els nostres carrers van contractar uns detectius. La societat buscarà sempre, sempre, una excusa per no valorar el teu patiment, sobre tot el que es no pot veure. Antigament, el duel s’havia d’explicitar amb la roba negra, i havíem d’anar marcades a tot arreu, perquè tothom sabés que érem vídues, o òrfenes, i que patíem, i patíem.

Notícies relacionades

Els detectius defensen la legalitat de la investigació a la víctima de 'la Manada'

El líder de Vox a Andalusia elimina de Facebook el seu missatge sobre 'La manada'

Ara no poden etiquetar-nos. Perquè passem de víctima a supervivent quan podem, sense fer soroll i sense demanar permís. I no ens marquen per totala vida, i som capaços de passar-nos-ho bé mentre estem profundament dolgudes. I mai ho podran entendre els que volen decidir per nosaltres com de greu és el nostre dolor, els que volen interpretar els senyals de la nostra por com a consentiment; no podran entendre-ho els que creuen que són amos de l’espai públic i que estan legitimats per fer el que volen amb nosaltres. Com ho han d’entendre, si encara qüestionen la roba que portàvem o quant ens ho mereixíem.

Ara, una campanya a Andalusia ens mostra una dona somrient i ens diu que ha patit maltractament, però que de la violència se’n pot sortir. L’espai de temps que hi ha entre el maltractament i el somriure no ens el mostren, no ens l’expliquen. La dona de la fotografia no té veu, no hi ha testimoni. Ens diuen que ja podem somriure, ens autoritzen per convertir-nos en supervivents, i ens diuen com se’ns pot veure després d’un maltractament. Vinga, va, no et queixis tant, si aquesta dona de la foto pot somriure, tu també pots. Però no ens traiem el dol perquè ara ens indiqueu, una altra vegada, com superar el dolor. I quan fer-ho.