Conviure amb el 'top manta'

Després d’uns dies quel’Ajuntament de Barcelona hagi començat a aplicar una política policial dissuasiva contra el 'top manta', no s’ha detectat cap transvasament de venedors a altres localitats de la costa. Els municipis més afectats tampoc es plantegen actuacions policials a gran escala, sigui per la falta de mitjans dels cossos de seguretat, sigui per considerar que no suposen cap solució real al problema. Continuen, en canvi, optant per diferents fórmules de convivència amb el 'top manta', en una estratègia d’equilibri per comportar les diferents necessitats i interessos confrontats no gaire diferent de l’aplicada durant l’anterior mandat pel consistori d’Ada Colau.

És evident que la venda de carrer, generalment de productes falsificats subministrats per xarxes opaques, sense cap tipus de regulació ni càrrega fiscal, suposa un greuge per al comerç urbà que compleix les seves obligacions que –fins i tot si es tracta d’una amenaça menor que la de la venda ‘online’ o l’encariment dels lloguers– no pot ser contemplat amb passivitat des de les administracions. També és cert que amb el control de l’espai públic no n’hi ha prou per donar una sortida que permeti integrar el col·lectiu que ha trobat en la manta la seva forma de vida. Sense solucions miraculoses, davant d’aquest problema social, econòmic i d’ocupació de l’espai públic s’han de continuar buscant solucions en cadascun d’aquests fronts que permetin regular la convivència amb aquest fenomen.