El desafiament de Hong Kong a la Xina

Els manifestants prodemocràcia de Hong Kong van aconseguir una fita: convocar una vaga general, la primera en els últims 50 anys. Després de nou setmanes de protestes i manifestacions contra el règim xinès, a què acusen de voler limitar l’autonomia i les llibertats de la ciutat. Els manifestants no van aconseguir paralitzar per complet la ciutat, però sí que van alentir-ne el funcionament, un assoliment per al seu objectiu de mantenir un duel amb les autoritats de Pequín. Les protestes que van començar per la llei d’extradició de la Regió Administrativa, ja retirada per la pressió popular, s’han convertit en una expressió del temor de les capes més joves de la població de Hong Kong de perdre drets i llibertats. Són unes protestes, en definitiva, que posen de manifest les contradiccions del model ‘Un país, dos sistemes’, que es va posar en marxa l’1 de juliol de 1997 després de la devolució de la ciutat a sobirania xinesa després d’haver sigut una colònia britànica durant 155 anys.

Des de 1997, Hong Kong és un territori xinès amb un estatut especial en vigor fins a l’any 2047. Aquest caràcter especial és la clau del seu benestar econòmic, ja que es regeix per un sistema de drets i llibertats democràtics en què les empreses multinacionals se senten segures i serveix alhora com a porta d’entrada al mercat xinès. Però políticament, la tendència de les autoritats és limitar a Hong Kong drets i llibertats que a la resta de la Xina estan retallades o directament no existeixen, com provava l’enderrocada llei d’extradició. D’aquí les protestes als carrers de la ciutat.

El moment geopolític obliga a extremar la prudència. En plena guerra comercial amb els EUA, i amb l’administració Trump coquetejant sense objeccions amb Taiwan, Pequín no pot permetre’s un focus d’inestabilitat que qüestioni la seva sobirania sobre Hong Kong. Però, d’altra banda, les autoritats xineses saben que per aquest mateix motiu la seva imatge internacional quedaria molt perjudicada en cas que desencadenés una repressió molt violenta sobre els manifestants. Ara per ara, les nou setmanes de protestes s’han saldat amb 420 activistes detinguts i 139 agents ferits. L’any de l’aniversari de Tiananmen, imatges semblants a Hong Kong podrien tenir repercussions molt greus per a l’economia xinesa. En aquest equilibri intern i extern es mou el president xinès, Xi Jinping, per a qui Hong Kong comença a ser un desafiament de primer ordre.