Anar al contingut

IDEES

Pla d'estiu

Pla d'estiu

Xavier Bru de Sala

Pla d’estiu: llegir Pla. Pla alternatiu d’estiu (per als més afortunats): rellegir Pla. ¿Pla a l’atzar o pla planificat? En principi a l’atzar, perquè fins i tot el més reiteratiu i menys treballat dels seus papers és més interessant que el 99% de la producció literària en català (almenys la que es publica). Ara bé, si de debò els planians professionals, els de la Càtedra, els de la Fundació, els estudiosos i els editors, volen estendre el nombre de lectors i complir el desig més gran de l’autor, el propòsit que li va portar a escriure una obra colossal, hauran d’elaborar un Pla essencial, que no passi del 10% de les desenes de milers de pàgines que va arribar a publicar. De l’obra completa a l’obra selecta, signe inequívoc de maduresa cultural i editorial.

Com Josep Pla, tot gran escriptor inventa una religió personal, una manera d’entendre el món

¿Quin era el propòsit de Josep Pla? Reconduir els catalans cap al planisme, arrelar-nos al planianisme, ja que en el fons, tot gran escriptor inventa una religió personal, una manera d’entendre el món, l’existència i a un mateix, i aspira a convertir els seus lectors en devots d’aquestes creences que són molt més que històries o mirades. El problema per als adeptes de Pla comença quan els resulta impossible unir pragmatisme, és a dir submissió, al poder real, aliè als catalans des de fa segles, amb manteniment de la catalanitat exclusiva. No fa gaire que els precursors i alguns dels fundadors de Ciutadans reivindicaven el primer Pla amb un fervor inenarrable. Ara reivindiquen Pla els seus oponents, els que s’acarnissen amb la salsa de l’antiespanyolitat que supura la seva eloqüència. Alguns s’obliden que Pla va renegar de l’independentisme per predicar la submissió. D’altres, que considerava el bilingüisme com una tragèdia.

Si el pla d’estiu és llegir Pla, el pla de la tardor consisteix a conciliar Josep Pla amb Josep Pla.