Compra plàstica

Súper

A l'arribar a la caixa, la meva amiga de cada dia em pregunta, com cada dia, si vull bosses de plàstic -a cinc cèntims la unitat- per abocar-hi tots els plàstics que embolcallen la meva compra

1
Es llegeix en minuts
bolsas-uy

bolsas-uy

Arribo amb la meva llista escrita a mà al petit súper del barri (abans, ‘colmado’) i aconsegueixo un carro de plàstic que aniré omplint de tot allò que, segons la meva economia, em falta i vingui de gust. Del fred, de la nevera que està entrant a mà dreta, n’extrec una safata petita de sushi, mozzarela i salmó i bacallà fumats; de la prestatgeria del davant

agafo pa anglès, croissants i magdalenes, i de la de més enllà, patates fregides mediterrànies i pasta italiana. I gaspatxo, molt gaspatxo: d’ametlles i sense cogombre. I salmorejo.

A l’arribar al jardí fruiter, peso uns quants préssecs, paraguaians i cireres introduint en la balança la contrasenya de cada un d’aquests perquè la màquina m’entregui etiquetes adhesives per enganxar a cada bossa. Em trobo pel camí salses d’anet i soja, per ballar amb el sushi i el salmó. I ja en l’hidràulic, afegeixo al meu botí una tònica per al gin (botí-gin: rima tontíssima), un parell de litres de Perrier (que pica menys que el Vichy) i mitja dotzena d’ampolletes presumptament antídots contra el pèrfid colesterol.

Material assequible

Notícies relacionades

A l’arribar a la caixa, la meva amiga de cada dia em pregunta, com cada dia, si vull bosses de plàstic –a cinc cèntims la unitat– per abocar-hi tots els plàstics que protegeixen el meu sushi, la meva mozzarela, el meu salmó, el meu bacallà, el meu pa anglès, els meus croissants, les meves magdalenes, les meves patates fregides, la meva pasta italiana, el meu gaspatxo amb ametlles o sense cogombre, el meu salmorejo, els meus préssecs, els meus paraguaians, les meves cireres, les meves salses d’anet i soja, la meva aigua per al gintònic, la meva mineral aigua francesa i la meva farmacopea antigreixos animals. I com cada dia li dic que sí, que en necessito un parell o tres ja que no he pogut passar per casa a recollir el cistell de vímet: que a favor del medi ambient, el que sigui.

I és llavors quan, com cada dia, la meva amiga em sol·licita la meva targeta de client per brindar-me un petit descompte en la pròxima compra, una targeta de plàstic que, al seu dia, els seus caps em van oferir gratuïtament i encantats.