El risc del rearmament nuclear

La llista dels tractats internacionals que els Estats Units abandonen sota la presidència de Donald Trump ja comença a ser important. L’últim és el Tractat per a l’Eliminació de Míssils d’abast Mitjà i Curt (INF), un acord bilateral de desarmament firmat el 1987 per Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov que en el seu moment va ser l’avantsala del final de la guerra freda. La ruptura del pacte suscita el temor davantla possibilitat que doni peu a una nova cursa armamentística nuclear que encaixa amb el caràcter nacionalista dels governs de Trump i Vladímir Putin.

Lluny queden els temps en què Barack Obama va proposar des de la Casa Blanca un procés de desnuclearització mundial. La intenció d’Obama no es va arribar a plasmar en un pla concret, i anys després no és aventurat parlar d’una cursa nuclear multipolar. El secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, s’ha referit a la necessitat de substituir l’INF per un acord mes ampli que inclogui també la Xina. Pequín no forma part de cap acord de desarmament mentre que altres potències nuclears com Israel, l’Índia i el Pakistan han desenvolupat els seus programes fora del paraigua del Tractat de no Proliferació Nuclear. Si a això s’hi uneix la incògnita sobre l’abast real dels projectes nuclears de l’Iran i Corea del Nord, el resultat és un escenari que recorda la cursa armamentística de la guerra freda, amb la diferència que llavors es tractava d’un assumpte bipolar i avui és multipolar i, per tant, més perillós i incontrolable.