Anar al contingut

Delinqüència a Barcelona

A mi em roben el que és normal

ALBERT BERTRAN

A mi em roben el que és normal

Sílvia Cóppulo

La moto que circula per la vorera darrere de mi accelera i se situa a la meva altura. El motorista deixa anar la mà esquerra per agafar la bossa que jo porto a la dreta. Crit. He d'escollir: o deixar-me arrossegar per la vorera o acabar deixant-lo anar

Que em robin em passa sovint. Puc oferir-los un catàleg detallat. Recorro la Rambla, sabates sense taló per si he d’arrencar a córrer, i ben abraçada a la bossa. M’espera un soparet al carrer Bergara. Primer i segon plats, la bossa entre els meus genolls, estrenyent-lo. Una senyora peculiar s’asseu a la taula del costat. No demana res, però ens parla. El meu acompanyant marxa un moment. Em relaxo. Col·loco la bossa al costat d’una pota de la taula. Sento una presència per darrere. La bossa ja no hi és.

El moment de màxim risc és el de treure o recol·locar la T-10. S’emporten la cartera sense que te n’adonis. Tres vegades des de començament d’any. “Conductor, no obri les portes. Un lladre, un lladre”, criden els passatgers de l’autobús. Els homes se li tiren a sobre. Encara té entre les seves mans la cartera robada. Avui estem d’enhorabona.

La comissaria del carrer de Bolívia és la meva segona llar. “Els que estem prenent denúncies no podem patrullar”, confessa l’agent.  Estan sobresaturats. La turista em mira asseguda a les escales, esgotada i abatuda. ¿Com ho toleren, vostès?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Podria continuar. Semàfor vermell, cotxe aturat. El lladre jove obre una porta posterior i s’emporta la bossa. Quan després truco al meu número de mòbil, m’ofereix tornar-me’l per una mòdica recompensa. El vaig reconèixer en dues fotografies diferents a comissaria. Continua actuant al carrer de Trafalgar.

La grossa se l’emporta el robatori motoritzat. Migdia, carrer ample, Vila Olímpica. La moto que circula per la vorera darrere meu accelera i se situa a la meva altura. El motorista deixa anar la mà esquerra per agafar la bossa que porto a la dreta. Crit. He d’escollir: o deixar-me arrossegar per la vorera o acabar deixant-lo anar. A urgències em diran que allò dels dits no és greu. Han vist veïnes voladores. Portaven la bossa creuada al pit i els l’han agafat des de l’espatlla.

Diuen les autoritats que ara s’ho prendran seriosament. M’ofereixo per relatar-los les múltiples varietats. Però com a dona de fe que soc, me n’alegro. Ja vaig pensant a tornar a comprar-me sabates altes de taló.

Temes: Robatoris Metro