La difícil investidura
La incomoditat del PSOE
Tres posicions diferents, tot i que no antagòniques, de cara al setembre
Ilustración de Leonard Beard /
El tot a la dreta d’Albert Rivera i la negativa de Pablo Iglesias a acceptar una coalició delimitada (amb Irene Montero de vicepresidenta segona) després del seu rebuig anterior del pacte a la portuguesa, han deixat el PSOE en una posició molt incòmoda. Segons els resultats del 28-A, reforçats a les europees i les municipals del maig, nomésPedro Sánchez pot ser president. Però després del fracàs de dijous passat, la investidura del setembre no està garantida i no es poden descartar unes altres eleccions.
El PSOE està unit, però la setmana passada ha permès veure tres sensibilitats diferents, tot i que no antagòniques. Les tres marquen el futur. La primera, potser la dominant dins el partit, inclòs el PSC, es pot personalitzar en el ministreÁbalos.La radicalitat d’Iglesias –que fins i tot va molestar el PNB, Bildu, ERC i IU– al rebutjar el Govern de coalició delimitat, els ha descol·locat. Irene Montero de vicepresidenta no agradava, però el premi era la investidura. Ningú podria fer caure ja Sánchez (tret d’una gairebé impossible moció de censura) i si les coses anaven malament sempre es podia trencar la coalició. I governar en minoria o anar a eleccions en 47 dies, no en un termini tan llarg com el novembre. Aquest sector estaria temptat de tornar a la coalició delimitada si Iglesias acabés renunciant a la coalició-coalició, com va apuntar en el seu discurs final de la investidura.Però la via portuguesa (pacte amb Podem, però fora del Govern) és avui l’opció preferida.
El 'no' de Rivera i Casado
La segona sensibilitat l’ha expressat Felipe González, tot i que Josep Borrell, altres ministres, alguns barons i fins i tot Pedro Sánchez la comparteixen parcialment. Un Govern amb Podem danyaria l’estabilitat econòmica (i la política) i enviaria un missatge inquietant per poc europeu. Més valdria buscar una altra alternativa per a la investidura. Però aquest camí no té cap sortida. Rivera somia avançar el PP sent més ferotge contra Sánchez i Pablo Casado vol recompondre el PP, que ha baixat de 137 a 66 diputats, a base de prioritzar els més durs però sense sepultar del tot el centredreta. Així el que suggerien González-Aznar: que el PSOE permeti la investidura quan el PP no tingui la majoria, com va acabar passant el 2016, i viceversa, sembla avui una quimera. Això de Cayetana Álvarez de Toledo ho confirma.
Notícies relacionadesLa tercera posició seria la de Pedro Sánchez, la negociadora Carmen Calvo i l’assessor Iván Redondo (entre els dos últims hi ha friccions). Volen enterrar la coalició amb Irene i augmentar la pressió ambiental perquè Pablo Iglesias acabi acceptant la via portuguesa. L’enquesta del CIS de dimarts ajudaria.I, en cas contrari, després de tornar a denunciar la dreta (sense deixar de temptar-la), afrontar unes altres eleccions remarcant que el PSOE és un partit d’esquerres, però centrat i l’únic responsable.
Entesos, però d’aquí al novembre pot ploure molt, Espanya seguiria en la provisionalitat i hi ha el risc que alguns electors progressistes, desmobilitzats per les batusses de la investidura, s’acabin quedant a casa.
