Anar al contingut

LA CLAU

Un altre fracàs de l'esquerra

OSCAR DEL POZO

Un altre fracàs de l'esquerra

Joan Cañete Bayle

No estic segur que les enquestes captin en la seva magnitud el profund emprenyament i fàstic de la ciutadania, sobretot, però només, de la d'esquerres

Com ens hem de veure: algunes de les paraules amb més sentit que s’han sentit al Congrés dels Diputats els dos dies d’investidura les ha pronunciat aquest migdia Gabriel Rufián al posar veu a la frustració (per dir-ho de manera suau) de gran part de la ciutadania després del fallit intent del PSOE i Unides Podem de formar un Govern de coalició. “Hauria de donar-los vergonya”, va dir Rufián, utilitzant paraules molt més educades de les que es s’han sentit, i se sentiran, en xarxes, bars, platges i converses al voltant de la màquina del cafè. “Se’n penediran”, també ha afirmat Rufián, que guanya molt quan es deixa la impressora a l’escó. Era una manera educada de dir el que pensa molta gent després de l’espectacle inenarrable d’aquests dies: la pròxima vegada, que es fastiguegin, però dit menys finament, ja m’entenen. 

Emprenyament i fàstic

No estic segur que les enquestes captin en la seva magnitud el profund emprenyament i fàstic de la ciutadania, sobretot, però no només, de la d’esquerres, pels fets dels últims tres mesos. Tampoc sé si tants assessors, 'spin doctors', politòlegs, gurus i aprenents de bruixot que mesuren la política en cicles de notícies i en impactes comunicatius valoren en la seva justa mesura el mal que les seves estratègies fan a la relació entre polítics i ciutadania, entre representants i representats. Gràcies a les seves estratègies, hem assistit en directe a les misèries d’una negociació que en realitat mai no ha versat sobre un Govern de coalició ni sobre el benestar d’aquells espanyols amb qui tant s’omplen la boca, sobre el pur i dur repartiment del poder. I sobre com fer suar la cansalada a l’adversari més pròxim, que sempre és el pitjor dels enemics.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

'The show must go on'. El repartiment de culpes –el relat, diuen– durarà molt temps, fins que decideixin tornar a jugar-se les eleccions a una partida de daus (trucats, és clar) retransmesa a Twitter. Total, no notarem la diferència, estem en precampanya permanent des del 2015. Quina banda, diria Albert Rivera, en la seva última aportació a denigrar encara més, si és possible, la conversa política. I, segons com els pegui, o segons el que diguin els seus assessors, els mateixos que han fracassat miserablement tornaran a demanar el vot al novembre. Com si aquí no hagués passat gens, que la culpa sempre és de l’altre. O de la ciutadania, per votar malament.  Com acostumaven a dir els atlètics, quina manera de dinyar, la de l’esquerra.