L'escepticisme de Ribeyro

Potser semblarà una obvietat, però els bons dietaris personals solen ser l’obra de tota una vida. La perseverança en l’escriptura –un exercici que voreja la fe– i el toc estilístic s’alien per deixar un testimoni que sembla destinat a substituir fins i tot la vida mateixa. Com si l’autor només visqués per poder-ho explicar i, tal vegada, sacrifiqués l’obra literària per nodrir el dietari: penso en els germans Goncourt, André Gide, Paul Léautaud, Anaïs Nin, Guillem Simó, Ernst Jünger...

Tot això ve a tomb perquè acaba de reeditar-se el monument que es ‘La tentación del fracaso’, els dietaris del peruà Julio Ramón Ribeyro (Seix Barral, amb pròleg d’Enrique Vila-Matas). Les seves notes van des del 1950, quan tenia 19 anys, fins al 1978 (queden els diaris dels últims anys, inèdits de moment per decisió de la família), i sembla que comenci com una rèplica a l’inici del ‘Quadern gris’ de Josep Pla. El 1918, Pla és estudiant de Dret i escriu: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”. El 1950, Ribeyro també estudia Dret i escriu: “Se ha reabierto el año universitairo y nunca me he hallado más desanimado y más escéptico respecto a mi carrera”.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Aquest desànim dona el to del dietari. Després la lectura amb perspectiva permet entendre l’evolució del jove que viatja per Europa i es presta a la vida d’escriptor pobre i bohemi, amb problemes de salut, però també que anys més tard torna a París, on treballa com a periodista per a France Presse. Amb el temps veiem com fa créixer des de la insatisfacció una obra narrativa singular i, alhora, té una família.

La seva mirada sap traduir el que viu en frases memorables, ja sigui parlant del que escriu i llegeix, de la vida amorosa juvenil, de la difícil condició de pare o des de l’amistat amb autors com Monterroso, Bryce Echenique o el periodista català Xavier Domingo. De mica en mica, el retrat moral i intel·lectual es va perfeccionant, tal com ell volia, i mirem d’oblidar el que ell deia dels diaris de Léautaud: “Leer cada mañana antes de empezar el día un par de páginas [...] a fin de afrontar la vida sin ninguna pretensión, ni énfasis, ni ilusión”.