L'independentisme licita a la baixa

Els politòlegs expliquen l’auge del’independentisme a Catalunya com una conseqüència de la pugna entre els partits per apoderar-se de l’herència de Pujol quan es va retirar el 2003. En aquesta hipòtesi, Convergència, ara Junts per Catalunya, i Esquerra van iniciar una licitació, encoratjats pel PSC de Pasqual Maragall, que va derivar en un Estatut inconstitucional –diuen– que va provocar una sentència que va tenir com aresposta una aposta més alta, fins a arribar a la proposta de secessió i, ja amb la CUP al Parlament, a la unilateralitat  que va acabar en el judici del Tribunal Suprem. Segurament, tot això és cert. Tot i que els grans problemes rarament tenen una única causa. En tot cas, acceptada la hipòtesi, podríem estar vivint el final, o com a mínim, la congelació d’aquella licitació. Els sectors més polititzats de l’independentisme, que nien en diferents partits, fa temps que busquen una pista d’aterratge. Els que ho fan des d’Esquerra han optat per suggerir a la torre de control de Madrid la possibilitat de plantejar, en temps i forma, una solució a la canadenca, un referèndum pactat sobre una llei de claredat. Els alcaldes del PDECat són encara més pragmàtics i, com s’ha vist a la Diputació de Barcelona, plantegen un nou esquema de governabilitat a Catalunya, partint de considerar que els republicans de Junqueras són uns traïdors, de manera que els legitima per pactar amb els socialistes. Com s’ha vist en el debat de Lledoners sobre la investidura de Pedro Sánchez, el principal obstacle per a aquest pla és l’entorn de Puigdemont, i molt especialment el president Torra. Fins i tot la CUP, com ha assenyalat la professora Astrid Barrio, reconeix que la república no existeix i que la majoria social per impulsar-la, tampoc.

Aquest procés de subhasta inversa, a l’estil de les velles llotges de peix, ha de salvar un escull en els pròxims dies i passar una prova de foc en els pròxims mesos. L’escull és la votació d’investidura de Pedro Sánchez. Si Podem no la recolza, els independentistes ho tenen fàcil deixant passar la pilota. Si hi vota a favor, l’ala política del moviment se la juga. Si cedeix als legitimistes, està fora del tauler. I si recolza Sánchez, s’ho juga tot quan surti la sentència de Marchena.