Anar al contingut

Peccata minuta

'¡Alça, Manela!'

Mariona Puig

'¡Alça, Manela!'

Joan Ollé

Sembla ser que ERC i JxCat han decidit apartar-se tàcticament dels pols: ni unilateralitat ni fàstics al PSC-PSOE

Sembla ser que les dues grans formacions independentistes, ERC i JxCat, han decidit apartar-se tàcticament dels pols: ni unilateralitat ni fàstics al PSC-PSOE, reconeixent-li a cau d’orella que posés aigua al vi del que podria haver sigut un 155 més borratxo, sense mossos ni TV-3. Clamorós: a mesura que els uns i els altres han anat escandalitzant-se pel pactisme diabòlic de l’adversari, ells mateixos, per no ser menys, s’entregaven amb afany a arrambar amb totes les cadires restants, potser perquè el plàcet els arribava des de la veu autoritzada de Jordi Cuixart rere les reixes. No s’ha de ser Maigret per endevinar que el gran cabreig de Maragall Dos per l’acord a la Diputació de Barcelona està més que vinculat a una certa resignació a les bondats autonòmiques –¡i provincianes!– així com a l’“alça, Manela, la pela és la pela”, una falca davant la qual es debiliten conviccions fortíssimes.

El missatge de Jordi Sànchez és ben diferent: prescindint de qualsevol consell o ordre a les institucions, es dirigeix directament al “poble”, exhortant-lo a sortir una i mil vegades al carrer si el resultat del judici comportés un sol minut de presó, cosa que no deixa de ser unilateralisme, al consagrar l’ANC i Òmnium com les úniques forces fiables, per, de passada, anatematitzar el Govern i els partits per intentar treure profit dels seus llaços grocs. Si els governants no governen, ¿per què no fotre’ls fora i assignar el sou i el cotxe oficial a Paluzie i Mauri, que són els que manen de veritat? O, ja posats, proclamar l’anarquia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Puigdemont, en vista de la impossibilitat de parar els acords antinatura amb el seu comandament a distància, s’ha posat a deliberar a l’estil de Rodin, mentre les de la CUP, replegades lluny de la remor del món en penitent assemblea, rumien què volen de grans; la primera impressió: que, renunciant a ser la mosca esquizocollonera del Govern, desitgen reciclar-se en un deprimit partit a l’ús.

Una enquesta d’EL PERIÓDICO dilluns ens deia que l’independentisme continuaria sent parlamentàriament majoritari si les eleccions s’haguessin celebrat abans de la baralla de gats, com també que ERC i el PSC creixen i JxCat i Cs (les dretes) van a pitjor. Abans de final de mes tindrem –o no– un nou Govern central. Puigdemont i Torra diuen que no volen eleccions catalanes post-Marchena. ¿Per què serà? A Catalunya no hi ha Vox ni gairebé PP ni monarquia. La pilota catalana és a la teulada del narcisisme de l’esquerra espanyola.H