El futur de la UE

Les tremolors de Merkel

La cancellera, líder indiscutible d'Europa en els últims 14 anys, marxa en el pitjor dels moments sense estar clar qui subjectarà el ceptre d'ara endavant

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49024219 merkel y seora190711124350

zentauroepp49024219 merkel y seora190711124350 / HANNIBAL HANSCHKE

La cancellera alemanya ha optat per estar asseguda en els actes públics. Pot ser que no siguin greus els espasmes–tres episodis des del 18 de juny–, però resultaven commovedors els sotracs del seu cos, mentre la seva ment i la seva voluntat, temperades a la farga gèlida de l’RDA, intentavenaguantar el tipus estrenyent els punys i la mandíbula. Les tremolors, molt humanes i massa íntimes com per endinsar-se en especulacions, transcendeixen, no obstant, a la simbologia política: l’‘era Merkel’, que ja no es presentarà a les parlamentàries alemanyes del 2021, arriba a la seva fi. Mal que bé, i malgrat les punyents polítiques d’austeritat, Angela Merkel ha sigut la líder indiscutible d’Europa en els últims 14 anys, la imatge de la seva continuïtat i estabilitat. ‘Mama’ Merkel marxa en el pitjor dels moments sense estar clar qui subjectarà el ceptre d’ara endavant. ¿Macron? Improbable.

Notícies relacionades

Tampoc ha sigut gaire edificant l’espectacle del repartiment de càrrecs institucionals. L’Europa més ultra (Hongria, Polònia, Itàlia i la República Txeca) han exercit el dret de veto contra el candidat socialdemòcrata a presidir la Comissió Europea (l’holandès Frans Timmermans), mentre la resta s’afanyava a negociar a porta tancada, com si fos una fira ramadera, les quotes de poder descavalcant els així anomenats ‘spitzencandidaten’ (els caps de llista de les últimes eleccions); l’arranjament no sembla gaire democràtic que diguem. L’única victòria clara és la de Pedro Sánchez al col·locar, si es confirma,Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea.

Les baralles ideològiques, les divisions entre famílies i els (petits) interessos nacionals no són la millor recepta per entusiasmar la ciutadania ni per fer front al que té a sobre la vella Europa: la guerra comercial de Trump, un Kremlin al seu aire, els populismes xenòfobs, la crisi migratòria, el canvi climàtic i el brexit ben a prop, el 31 d’octubre, el dia de Halloween. Europa, ensurt o mort. Això són temblors de debò.