Jugar al Catan

Els colons de Catan o, simplement, el Catan,   que és com es coneix popularment, és un joc de taula ideat per l’alemany Klaus Teuber que l’any que ve celebrarà 25 anys d’existència. És una meravella, en la seva versió original i en totes les variants que se n’han editat. I ho és per molt diversos motius: és senzill d’aprendre, sempre dura aproximadament el mateix (una mica més d’una hora), i no sempre guanya qui surt amb un teòric avantatge. La combinació d’una discreta posició estratègica, l’ajut no menyspreable de l’atzar i l’habilitat geopolítica a l’hora de negociar béns, tresors, territoris i rèdits, fan que el vencedor de cada partida sigui sempre el jugador que ha sabut calibrar millor les seves forces i que ha dissenyat un pla tot just començar la partida.

Jo, que sóc un aficionat més aviat maldestre, només he guanyat quan he cregut que podia guanyar, no pas quan els altres em veien com a guanyador. Estic convençut que en els cursos d’estiu del PSC juguen al Catan. No pas com un divertiment o un relax, sinó com a pòsit teòric per a la contesa política. I cal reconèixer que, després del que hem vist a l’Ajuntament i a la Diputació de Barcelona, són uns asos.