Pobresa energètica a l'estiu

El concepte de pobresa energètica se sol associar a l’hivern, i les mesures que l’Administració posa en marxa, com els punts d’assessorament energètic de l’Ajuntament de Barcelona, que en uns dos anys han reduït en un 30% la xifra de persones (unes 170.000) que tenien greus problemes perpagar la factura de llum, gas o aigua,tenen una especial incidència en èpoques de fred. La recent sentència de principis de juliol contra Endesa solidifica els efectes de la llei 24/2015, que prohibeix a les companyies subministradores efectuar talls si es produeix l’impagament per falta de recursos econòmics. I quan pensem en tallsens remetem gairebé sempre a la calefacció, on es fa més visible la vulnerabilitat dels sectors més amenaçats per la pobresa.

Però encara hi ha méspobresa energètica a l’estiu. I és igual d’angoixosa,ja que l’escalfament global és una notòria evidència i provoca efectes devastadors en les llars que veuen com perillen els mínims indispensables per a l’existència. No és qüestió de més o menys comoditat sinód’una emergència de salut. La falta de recursos davant de les onades de calor (es calcula que el 10% de la població no pot mantenir una temperatura adequada a casa) té conseqüències alimentàries, higièniques i socials de primer ordre. Convé recordar-ho ara i en la perspectiva d’un futur ambientalment amenaçador.