Al contraatac

Que antic que és el present

La pel·lícula 'Yesterday' es basa en la premissa que tothom ha oblidat les cançons dels Beatles. Que cadascú deixi anar la seva pròpia llista de pel·lícula

2
Es llegeix en minuts
Que antic que és el present

VALERIE MACON (AFP)

La pel·lícula ‘Yesterday’es basa en la premissa que tothomha oblidat les cançons dels Beatles. Un músic que lluita per obrir-se camí s’adona que és l’única persona al món capaç de recordar el llegendari grup. Suggestiu. Que cadascú deixi anar la seva pròpia llista de pel·lícula.

M’imagino que ningú recorda la música de Lluís Llach. Res, ni ‘L’estaca’, ni ‘La gallineta’ ni ‘Ítaca’. Ningú recorda Llach.  La seva música, com la dels Beatles, s’ha esborrat del planeta. Només una persona recorda aquests temes i decideix cantar-los de nou davant de l’estupefacció general. És Isabel Pantoja. 

M’imagino que ens hem oblidat del procés. Només el recorda Gabriel Rufián. Al sentir-lo el prenen per boig i s’ha de dedicar al top manta. Ada Colau s’enamora bojament d’ell. Comèdia romàntica i de terror gòtic. Toni Soler fa el temps a TV-3, mig en broma.

M’imagino que ens hem oblidat de la religió i ningú recorda ja el dogma de la Immaculada Concepción, ni la fe en l’autoritat espiritual efectiva de l’Església per perdonar els pecats.  O sigui, que estan oblidats els manaments, els sagraments i la Santa Seu, reconvertida en macrodiscoteca. Només una dona sent la fe catòlica. Només Marta Ferrusola recordal’amor de Crist i la fe en la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra. «Soc la mare superiora de la congregació, traspassa dos missals». Emoció i transmigració... de capitals.

Obstruir i paralitzar

M’imagino que els partits polítics s’obliden d’obstruir i paralitzar els governs. O sigui, que s’abstinguessin quan algú guanyés clarament les eleccions sense majoria absoluta. A la pel·lícula no es repeteixen eleccions i els polítics poden dedicar-se a solucionar problemes.

Pablo Iglesias vol assaltar el cel i no la vicepresidència. Albert Rivera es reuneix amb Pedro Sánchezamb salmonel·la i tot, i Pablo Casado es fa budista, per veure si aconsegueix reencarnar-se algun dia en un autèntic líder polític.

M’imagino que ens hem oblidat del Barça i que només el recorda Neymar, que es baralla amb si mateix per les dures entrades que es fa. Juga sol i demana revisions del VAR. Es fitxa i es desfitxa a tota hora. Més tard crea una lligueta en la qual competeixen JxCat, Esquerra i Cabify. Tampoc saben jugar a futbol.

Notícies relacionades

M’imagino que la gent oblida tots els presentadors tertulians barats del món. Només els recorda Monegal. Ningú el creu. No pot haver sigut cert. Pel·lícula de ‘friquizombis’.