LA CLAU

Matrimoni sentenciat

L'última crisi entre ERC i JxCat és més prosaica que les homilies èpiques i les anunciacions de paradisos a la Terra. L'enfrontament és pels diners i pel poder, materials imprescindibles en l'arquitectura política

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48999657 torra aragones190709102158

zentauroepp48999657 torra aragones190709102158 / JOAN CORTADELLAS

Això no va d’independència. Tampoc de llibertats ni de qualitat democràtica. L’enèsima crisi entre ERC i JxCat, la bronca que ha fet tocar fons la coalició independentista que governa la Generalitat, va de diners i de poder. 

El company Jose Rico ha il·luminat amb xifres el concepte. La Diputació de Barcelona, el control de la qual és el desencadenant d’aquesta batalla, té un pressupost anual de gairebé mil milions, ocupa més de 2.300 persones i manté 84 càrrecs de confiança. Aquests últims cobren entre 2.473 i 5.800 euros bruts al mes. En realitat molts són apparatchiks a compte de l’erari.

Això és més prosaic que les homilies èpiques i les anunciacions de paradisos a la Terra. Però és el que hi ha. Diners i poder, materials imprescindibles en l’arquitectura política.

Tornem a aquest matrimoni mal avingut abocat al divorci. La sang tampoc arribarà al riu aquesta vegada. Encara no. ERC i JxCat estan condemnats a ocupar la mateixa alcova, almenys fins després que el Tribunal Suprem dicti la sentència del judici del procés.

Notícies relacionades

La coalició està sentenciada, però abans de trencar i anar a la batalla final per l’hegemonia nacionalista, les dues parts han de resoldre diverses qüestions. La sentència revifarà sens dubte el relat del bloc independentista, que podria veure llavors el moment òptim per convocar eleccions al Parlament. Però no és tan senzill. Amb Junqueras inhabilitat, ERC no tindrà un lideratge carismàtic i solvent, mentre que Puigdemont encara podrà repetir com a cap de cartell de JxCat. Puigdemont, el mateix que li va prendre a ERC un ‘sorpasso’ cantat el 2017, el mateix que va humiliar Junqueras a les europees. Això pot treure presses als republicans.   

Instint de supervivència

A JxCat les discrepàncies amb Puigdemont i els seus pretorians, el fonamentalisme dels quals beu de la particular circumstància de l’home de Waterloo, són cada vegada menys discretes. ¿Serà necessari resoldre l’enfrontament intern a JxCat abans d’entaular la batalla final contra ERC? Força improbable. Amb tot, les dues parts preferiran postergar el xoc si arribat el moment la demoscòpia preveu una inversió en la jerarquia de blocs. El matrimoni està sentenciat, però l’instint de supervivència mana.