¿Un conflicte Puigdemont-Mas?

Han passat suficients dies de la cordial reunió mantinguda a Waterloo entre Carles Puigdemont i Artur Mas i a les cròniques del dia dels fets no s’han sumat esdeveniments que permetin intuir el sabor del futur amaniment de l’amanida de JxCat-PDECat-La Crida. Artur Mas va valorar detalladament la trobada, mentre que Carles Puigdemont va guardar silenci. Les paraules, o la seva absència, proporcionen informació valuosa sobre la importància que cadascun dels assistents vol donar a una reunió política. Per a Mas era una cita important; per a Puigdemont, una cita.

És sabut que van coincidir en la necessitat d’un partit fort i que aquest nou artefacte s’ha de dir JxCat. També van arribar a la conclusió, de calaix, que un partit requereix una direcció amb noms i cognoms. Fins aquí la part fàcil de l’equació. Amb tot, el més rellevant és que Carles Puigdemont va verbalitzar que vol liderar l’invent. En cas de ser així, quan sigui el moment d’elaborar llistes electorals o fixar estratègia política, ningú podrà dir que li està llançant un pols al partit perquè el partit passarà definitivament a ser ell.

Per concretar aquest escenari, en les pròximes setmanes podria començar el càsting de personal per pilotar els primers moviments de la nova organització fins a la constitució definitiva a la tornada de l’estiu. Això permetrà veure fins a quin punt Carles Puigdemont aposta per una integració de totes les famílies polítiques que, de manera cada vegada més desordenada, segueixen sota la mateixa semidisciplina o si, al contrari, decideix prioritzar únicament la fidelitat a la seva persona i elimina de l’equació aquells que s’han mostrat crítics amb la seva estratègia o compten amb un perfil i trajectòria al marge del puigdemontisme.

Del camí escollit dependrà el protagonisme que adquireixi Artur Mas. L’expresident està disposat a bregar i a donar un cop de mà si el nou projecte aposta per la plena integració dels diferents planetes que poblen aquest univers. Però posarà el caputxó al bolígraf i el deixarà caure sobre la taula si el que es proposa és un arraconament sense embuts del PDECat i el que representa, que va més enllà de noms i cares per situar-se també al terreny de l’estratègia política.

Notícies relacionades

Puigdemont està perdent el seu xoc contra l'Estat

Mas dins, Puigdemont fora

Independentment del resultat, per sota de la taula seguirà el gran desacord: per a Puigdemont, afluixar en el conflicte amb l’Estat és una rendició i una assumpció de la derrota que ell no contempla protagonitzar. Al contrari, per a Artur Mas, mantenir el nivell de tensió és una manera de continuar perdent i allunyar-se dels objectius que es persegueixen, per la qual cosa és urgent rectificar l’estratègia.

El que no hi haurà és lluita en el fang entre expresidents per molt que els seus projectes difereixin i fins i tot pot ser que siguin contradictoris en alguns aspectes. Artur Mas no es planteja protagonitzar disputes remarcables amb Carles Puigdemont i menys encara públicament. No hi haurà duels ni res que s’hi assembli, no a curt termini. Puigdemont decidirà el futur de JxCat i serà el que ell vulgui. Amb l’ajuda de Mas o sense.