A la recerca de l'espiritualitat

Em falta alguna cosa. Tinc un buit enorme. No em conec. No sé qui soc. De llibres d’autoajuda n’hi ha milers, i també retirs i cursos diversos que es fan avui dia per trobar-se a un mateix. Estar sa s’ha convertit en la més gran de les obsessions i l’exigència és enorme. 

Està bé meditar, però també està bé menjar. El gluten no és dolent per a tothom i no tinc clar que córrer 10 quilòmetres al dia sigui sa. Alguns s’esforcen tant a ser perfectes i a estar equilibrats que l’únic que fan és tancar-se en el seu ego espiritual per després sentir-se més acorralats. Es posen tantes normes i regles per ser espirituals i ser supersaludables que al final no tenen temps per viure. Proclamen que cal viure el present, però viuen una vida tan estricta, que això el converteix en una cosa impossible. Vegans que deixen de veure la televisió, amants del ioga que fan classes a 40 graus, dones que pareixen els seus fills sense epidural dins d’una banyera o il·luminats que fan cursos per aprendre a morir. Menjar algues, beure dos litres d’aigua al dia i meditar abans d’anar-se’n al llit. Dormir allunyats del wi-fi i deixar el sucre i els lactis per sempre. Canviem el cafè pel gingebre i la llet pel suc d’api. Portem braçalets que ens diuen com cal descansar, quan cal aixecar-se del sofà i a quantes pulsacions se’ns posa el cor quan ens crida el cap.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Alguns agosarats fins i tot s’atreveixen a deixar de beure alcohol. ¡Per sempre! Jo ho vaig intentar, però això de demanar un suc en una disco, em deprimia una mica. Equilibrem els xacres i si tenim una malaltia, en lloc d’anar al metge, ens marquem un dejuni d’una setmana a la muntanya.

Si algun dia us aixequeu del llit i teniu la sensació que sou feliços, correu perquè us facin una constel·lació familiar i veureu com de seguida us passa. Seriosament, el tema espiritual se’ns està escapant de les mans. Avui dia, l’autèntic rebel és qui viu el present, menja carn, beu llet, dona llaminadures als seus fills i s’apunta al gimnàs i no hi va.