31 maig 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Cuidar el català

Cuidar el català

Emma Riverola

Tot seria més fàcil si, en comptes de defensar la llengua catalana, aprenguéssim a cuidar-la. Sense armes, sense adversaris, només amb amor i respecte

El català, com qualsevol llengua, és memòria i cultura, ànima i pàtria dels qui l’habiten. Aquests dies estem distrets amb les llengües. És obvi que sobre el català hi planen amenaces. És una llengua minoritària que ha patit èpoques de silenci obligat. Però n’hi ha prou de sortir als mitjans, els carrers o les llibreries per constatar que les seves constants vitals bateguen amb força. ¿És suficient? No, segur que no. Per començar, podria ser més reconeguda a la resta d’Espanya, ja que també és seva.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però hi ha una cosa inquietant en aquesta sobtada campanya en la seva defensa. Potser tot té a veure amb alguns dels significats d’aquesta paraula: defensa. Protecció davant d’un atac o d’una arma per defensar-se. Empara davant d’un atac, davant d’un enemic. ¿Contra qui lluita el català? Segons alguns polítics, el castellà es postula com el gran enemic. I és aquí on s’enverina el conflicte. Qui estima el català hauria de comprendre que, a l’atacar una llengua, s’ataca qui l’habita. Tot seria més fàcil si, en comptes de defensar-la, aprenguéssim a cuidar-la. Sense armes, sense adversaris, només amb amor i respecte.