24 d’oct 2020

Anar al contingut

L'únic pacte possible

Investidura sense excuses

Investidura sense excuses

José A. Sorolla

Pedro Sánchez s'ha de centrar en el pacte amb Podem, l'únic possible

Fixades ja les dates de la investidura, s’han acabat les excuses. Pedro Sánchez s’ha de centrar en el pacte amb Podem -l’únic possible-, decisiu perquè el líder del PSOE pugui ser investit el 25 de juliol per majoria simple. La investidura depèn només de l’acord amb Podem, ja que l’abstenció d’ERC (i de Bildu perquè ja han dit que votaran el mateix) sembla que és a tocar. Amb l’abstenció d’aquests 19 diputats surten els comptes, perquè el PSOE i Podem sumen 165 escons i l’alternativa de dretes podria assolir 158 incloent el PNB i el diputat regionalista de Cantàbria, que no sembla que s’hagi d’associar al bloc dretà. Igual que és impensable que ho faci Compromís, que desfaria l’empat a 165 si finalment JxCat decidís votar no.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’acord amb Podem és, doncs, ineludible si no es volen repetir les eleccions per segona vegada en quatre anys, la qual cosa, malgrat el que auguren els sondejos, obriria un escenari imprevisible i potser gens favorable per a l’esquerra, ja que podria augmentar l’abstenció en aquest camp a causa de la decepció pel fracàs de l’aliança amb Podem i que la dreta haurà après la lliçó de la seva fragmentació i molts dels fills pròdigs que van votar Vox tornarien al PP.

La tàctica marianista de Sánchez de deixar passar el temps per veure si Ciutadans s’absté és una il·lusió. Albert Rivera ni tan sols pensa acudir a la Moncloa a parlar amb Sánchez, i això diu molt del respecte del líder de Cs als usos democràtics i de la seva deriva estratègica. Les crides de Sánchez a la responsabilitat del PP i de Cs tenen el sostre de vidre del seu ‘no és no’ del 2016, però el mateix es pot dir dels qui llavors ho van criticar i ara fan el mateix. Hi ha, no obstant, una diferència a favor de Sánchez: el 2016 hi havia una alternativa, com va demostrar la moció de censura, i ara no n’hi ha perquè és impossible la formació d’un Govern de les dretes. De tota manera, hem passat del bipartidisme al bloquisme, amb una política de vets que erosiona la serietat i la responsabilitat de la democràcia espanyola.