Anar al contingut

IDEES

Llegir quan fa calor

ALEX BRAMWELL

Llegir quan fa calor

Jordi Puntí

Espero aquesta calor tan anunciada com qui espera l’arribada dels bàrbars: quiet, atent a l’horitzó i amb por, però amb les armes preparades. Les armes són un ventilador, un carnet de la piscina municipal, un llibre sense l’adjectiu refrescant a la contracoberta. Suposo que als països nòrdics –almenys abans de l’emergència climàtica– no era necessari que les coses fossin refrescants per ser atractives a l’estiu. Les coses, dic: els llibres, les pel·lícules, les sèries, la música. Abans la gent, després de sopar, treia les cadires al carrer i prenia la fresca (Francesc Trabal té un article sobre aquell moment en què una rata passava per la vorera i de cop tot eren ensurts i crits). Ara la gent pren la fresca dins de casa i es refia de l’adjectiu refrescant, que sobretot defineix una cosa lleugera i que no t’escalfi gaire el cap.

Aquests dies em refresco llegint i rellegint llibres on fa calor, o fins i tot on l’atmosfera és sufocant en comptes de refrescant

Tot són opinions, i de tant en tant algú que ha viatjat et diu que la millor manera de combatre la calor és una dutxa calenta –perquè prepara el cos per a la frescor de després–, o bé beure un te bullint, que et faci suar si és precís, i que et refrescarà per contrast. Seguint una mica els preceptes esmentats, doncs, aquests dies em refresco llegint i rellegint llibres on fa calor, o fins i tot on l’atmosfera és sufocant en comptes de refrescant. Concretament he encadenat tres llibres de J. M. Coetzee situats a Sud-àfrica, i que d’entrada no s’adaptarien al que coneixem com a “lectura d’estiu”: 'Vida i època de Michael K.', 'L’edat de ferro' i 'Desgràcia'. Són novel·les on el conflicte racial d’aquest país es descriu amb una subtilesa que se’t va ficant dins i et pertorba, on la violència forma part del llenguatge i del paisatge, amb un clima tan àrid que a estones sembla que la lectura t’ompli les mans de pols.

I no obstant aquestes lectures destil·len un consell que potser sí que és bo per a l’estiu: llegir, seguides, diverses obres d’un autor és la millor manera de conèixer-lo. El que és més fresc, llavors, és la memòria d’un, i és fàcil que surtin a la llum connexions entre llibres, detalls i repeticions que fan un estil –una familiaritat que no té preu.

Temes: Llibres