Sala Oval

No tinc res en contra ni tampoc, en principi, a favor de Déu ni de la monarquia –institució míticament dependent d’Ell–, però sí amb alguns dels representants terrenals de l’Un i de l’altra. Podem dubtar racionalment de l’existència del Primer, però no de la reialesa, que es prodiga en paper ‘couché’, recepcions, inauguracions, pasqües militars, viatges, fills, somriures i discursos nadalencs. Ara bé: si algun grup humà tendeix a buscar ‘primus inter pares’ entre ells –una reunió de comunitat de propietaris o una assemblea de la CUP, per exemple– probablement elegiran al líder pels seus mèrits dialèctics, no per la seva  sang.

No em va preocupar en excés l’al·locució de Felip VI del 3 d’octubre del 2017, ja que baixant el volum de la ràdio, la tele, les xarxes o el diari podies desatendre les seves sentides paraules. Però sí que em resulta un brutal atemptat contra Catalunya, la cultura i el sentit comú que el MNAC hagi hagut de tancar les portes dijous passat perquè el Senyor i la Delegació del Govern així ho decidissin.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Els museus tanquen els dilluns, no els dijous. Em poso a la pell de qualsevol turista de Colorado, Kyoto o Múrcia que hagués comprat l’entrada per internet (12 euros) amb setmanes o mesos d’antelació i a l’arribar a la porta li diuen que un altre dia serà. Això no és seriós. ¿O és que a Barcelona no hi ha palauets ni grans salons per allotjar un tiberi de capitostos pagat amb diners públics? El MNAC tanca a les vuit de la tarda i no crec que els selectes comensals tinguessin gana abans d’aquesta hora. ¿Problemes de seguretat? ¡Vinga, home! Si no es fiaven dels Mossos, que haguessin enviat la policia nacional i la guàrdia civil a colpejar els visitants que es neguessin abandonar el recinte a l’hora prevista.

La meva ignorància és tal que no sé si cap dels més prestigiats museus del món ha vetat alguna vegada els seus tresors al públic per convertir-se en circumstancials restaurants de ‘càtering’ de cinc estrelles. Que allò que anomenàvem cultura –i ens feia millors ciutadans– s’ha convertit en una ventafocs espellifada ja ho sabíem, ja que en les moltes eleccions a què últimament hem sigut convocats cap líder ni lideressa, àvids de vots ‘pavlovians’, no va pronunciar aquesta paraula. Potser a causa d’això, totes i tots vam ser responsables que, per una nit, Felip VI es convertís en el regi pantocràtor de Taüll.