Editorial

L'incendi més difícil des del 1994

El més urgent és aturar les flames a la Ribera d'Ebre, però les causes últimes del foc requereixen també una revisió a fons de la política agrícola

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48819050 incendio ribera ebre190627162505

zentauroepp48819050 incendio ribera ebre190627162505 / FERRAN NADEU

L’incendi a la Ribera d’Ebre ja és un dels més devastadors dels últims anys. En dimensions supera en superfície cremada altres que van tenir lloc en aquesta mateixa zona, com el tràgic succés d’Horta de Sant Joan, fa una dècada, o els de Rasquera i El Perelló el 2012, tot i que encara hi ha la possibilitat que la tasca dels bombers impedeixi que arribi a l’altura del que el 2012 va cremar 13.000 hectàrees a l’Alt Empordà. Però el més inquietant és que els bombers s’estan enfrontant a unes circumstàncies que no tenen parangó des dels grans focs de 1994. Les altes temperatures, el vent, la baixa humitat i els nivells mínims de pluviometria han convertit en un drama ecològic i humà l’accident desencadenat en un femer d’una granja de la Torre de l’Espanyol.

Els agosarats esforços de bombers, agents forestals i veïns volen ara evitar una catàstrofe més gran. Desertització del territori, boscos bruts i secs (la majoria privats), falta de fixació de la població a les zones rurals i de camps cultivats, són algunes de les causes últimes que requereixen no només mesures conjunturals sinó una revisió a fons de la política agrícola i un sentit global de país que ara com ara és molt feble, i encara més a les comarques pobres. El més urgent és evitar mals majors i aturar les flames. El més necessari és evitar que torni a passar, en un estiu que s’endevina francament complicat. Per a això, és imprescindible que tota la ciutadania extremi la precaució en plena onada de calor.