anàlisi

Tocat, però no enfonsat

El príncep hereu saudita acumula a les seves mans tot el poder militar, econòmic i de seguretat del regne, una cosa inusual ja que normalment les decisions solien adoptar-se de manera col·legiada al si de la família governant

Es llegeix en minuts
Tocat, però no enfonsat

Hassan Ammar

Un informe de l’ONU ha confirmat el que era un secret a veus. “Existeixen prou evidències” de la implicació del totpoderós príncep Mohammed bin Salman, més conegut per les seves sigles MbS, en l’assassinat de Jamal Khashoggi. Segons l’esmentat informe, el periodista crític “va ser víctima d’una execució extrajudicial, deliberada i premeditada de la qual és responsable l’Aràbia Saudita”, país que també acusa de destruir proves i violar diferents convenis internacionals. Fins aquí res que no sabéssim. La novetat és que demana que s’obri una investigació internacional i s’adoptin sancions contra MbS.

La pregunta del milió és si aquest informe afectarà les aspiracions del príncep hereu i debilitarà la seva candidatura per succeir el seu pare: el rei Salman. En els últims mesos, MbS s’ha blindat internament assumint cada vegada més protagonisme en l’estructura de poder saudita, ja que a més de tenir el Ministeri de Defensa presideix el Consell d’Assumptes Econòmics i de Desenvolupament i el Consell d’Assumptes Polítics i de Seguretat. És a dir: el príncep hereu acumula a les seves mans tot el poder militar, econòmic i de seguretat del regne, una cosa inusual ja que normalment les decisions solien adoptar-se de manera col·legiada al si de la família governant. Tot un avís per a navegants.

De moment, els errors comesos per MbS no li han passat factura. A la desastrosa intervenció militar al Iemen el 2015, país que en l’actualitat pateix la crisi humanitària més gran del món, la va seguir l’inaudit bloqueig per terra, mar i aire de Qatar el 2017, un càstig col·lectiu en tota regla pels intents de l’emirat d’emancipar-se de la tutela saudita. Avui dia, la principal obsessió de MbS és asfixiar l’Iran dels aiatol·làs. En aquesta missió compta amb l’inequívoc suport de l’Administració de Trump, que ha restablert les sancions contra el país persa, i del Govern israelià, que considera l’Iran el principal obstacle per a les seves ambicions regionals. En cap d’aquestes tres apostes, MbS sembla haver tingut gaire èxit.

Investigació internacional

Notícies relacionades

Davant l’acumulació d’evidències, Agnes Callamard, la relatora d’execucions extrajudicials de l’ONU, ha exigit que s’obri una investigació internacional perquè es faci justícia i els culpables retin comptes. S’haurà de veure si aquesta crida serà secundada per la comunitat internacional i, sobretot, si les potències occidentals anteposaran la defensa dels drets humans a les relacions comercials amb el regne saudita.

Com era d’esperar, l’Administració de Trump ha defensat en tot moment MbS; tampoc sembla que els governs europeus estiguin interessats a posar en risc la seva privilegiada relació amb la monarquia saudita. Si, com tot sembla indicar, decideixen mirar cap a un altre costat i girar full estaran enviant un missatge clar a la resta de mandataris àrabs: que el respecte dels drets humans és un assumpte menor i que la prioritat absoluta és la salvaguarda dels seus interessos econòmics.