24 febr 2020

Anar al contingut

Petit observatori

Dues lletres que estan enamorades

CHARLES PLATIAU

Dues lletres que estan enamorades

Josep Maria Espinàs

Em ressona profundament la força conjunta de la 'p' i de l''a'

Quan jo era adolescent ja m’apassionaven les paraules i les diferents combinacions de les lletres. Els efectes de les seves connexions, que són increïblement moltes.

Al restaurant m’han preguntat si volia "més pa". I que el lector m’excusi: m’ha ressonat profundament aquest monosíl·lab: "pa". M’he adonat de la força conjunta de la 'p' i de l’'a'. 

Que el lector em torni a excusar, però m’he dedicat a explorar en una 'Enciclopèdia' per descobrir les paraules que comencen per aquestes dues lletres, la 'p' i l’'a'. 

“El papà te panxa i a més una notable papada. Però és un tros de pa. Només s’empipa quan una pluja el deixa empapat. Pobre vestit de pana que quedarà empapat".

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No sé qui em va dir, fa ja molts anys. ¿Tu que saps escriure, per què no parles de coses importants? No em vaig atrevir a dir-li: "¿Tu saps quines són les coses realment importants?"

Jo ho dubto, francament. ¿He de parar aquell vellet que passa pel carrer, coixejant, i preguntar-li què li passa? No soc ni una papallona ni una paparra. 

Jo soc simplement un escriptor de paperots.

Les idees ‘de pes’ ja estan santificades des del moment en què les va beneir el Papa. 

De tantes 'p' que hem utilitzat, em fan mal els ulls i veig les estrelles. 

Ja sé que un escriptor com correspon s’ha de dedicar a coses més importants. Però al cap i a la fi jo soc un home de lletres, que quan va néixer va aprendre a dir 'papà'. 

I ara soc lliure de dir que m’agraden més les papallones que sonen a música callada i que si algú escolta veurà què va passant. I serà feliç qui sàpiga aturar-la. És necessari estar molt atent a cada instant.