Anar al contingut

EL VETO A JUNQUERAS

El Tribunal Suprem evita Europa

DAVID CASTRO

El Tribunal Suprem evita Europa

Jordi Nieva Fenoll

Una de les bases de la democràcia és la garantia que els vots es tradueixen en l'exercici de càrrecs per als elegits

Oriol Junqueras és un diputat electe del Parlament Europeu. No hi ha cap raó jurídica que ho pugui impedir, i molt menys raons tàctiques o estratègiques, a què la justícia ha de ser aliena, per benintencionades que puguin ser. Una de les bases principals de la democràcia és la garantia que els vots dels ciutadans es tradueixin en l’exercici de càrrecs representatius per als elegits. Sense excuses. 

¿En quin cap cap que es permetés que Junqueras prengués possessió com a diputat del Congrés, i en canvi no se li deixi fer el mateix al Parlament Europeu? La raó només és una. No era necessari sol·licitar una autorització al Congrés per continuar jutjant Junqueras, per ser el procés judicial anterior a la seva presa de possessió com a diputat. Vaig manifestar el meu acord amb aquesta conclusió, però hi va haver un polèmic debat jurídic sobre això.

Aquest és el debat que ara es reobre amb el Parlament Europeu, ja que no està gens clar quina serà la seva decisió sobre això, si molt proteccionista dels diputats i, per tant, exigint l’autorització que tardaria mesos a tramitar-se, o bé procediria com el poder legislatiu espanyol. Però davant de la incertesa, el Tribunal Suprem prioritza poder dictar la seva sentència als drets de representació d’un ciutadà elegit democràticament, trencant-hi la divisió de poders i, a més, respecte a la Cambra europea. És senzillament inacceptable es miri per on es miri.    

Per afegiment, plou sobre mullat. Primer va ser el magistrat instructor retirant les euroordres per temor que no les concedissin, com va dir expressament en les seves resolucions. Després va venir la sorprenent negativa a acceptar l’entrega de Carles Puigdemont per part dels jutges alemanys, per no haver admès molt raonadament i raonablement la forassenyada acusació de rebel·lió. Ja no s’han tornat a activar les euroordres, malgrat que la fiscalia s’ha referit en el judici, potser amb una mica de sorna molt inoportuna, als polítics a l’estranger com "els processats rebels". Si tan rebels i suposadament criminals són, ¿per què no es demana la seva entrega als països europeus en què es troben?

¿Temor d’un nou fracàs?

El que passa ara amb Junqueras no té cap excusa. ¿Tan important és una sentència com per invertir tal afany i esforços retorçant normes d’aplicació evident? ¿No serà que l’acusació de "rebel·lió" està una mica més que coixa i es tem un nou fracàs en instàncies europees si influeix en la sentència l’obstinació de la fiscalia en el fet que es condemni per aquest delicte?

Hi ha, però, una possible lectura positiva. Que el Tribunal Suprem desitgi absoldre o condemnar per penes baixes, el que provocaria la immediata llibertat de tots els reus, o almenys de la majoria d’ells. Si ara se suspengués el pronunciament de la sentència esperant l’autorització del Parlament Europeu, es prolongaria la situació de presó. Però si aquest és el problema, la solució és fàcil: sigui decretada la seva llibertat.