Anar al contingut

Editorial

Els Ajuntaments dels pactes

L'acord entre BComú i el PSC al consistori de Barcelona és legítim i pulcrament democràtic

Els Ajuntaments dels pactes

Gairebé tres setmanes després de les eleccions del 26 de maig, aquest dissabte es constitueixen més de 8.000 ajuntaments a Espanya. Es posa en marxa un nou mapa del poder local que reflecteix la pluralitat de la societat espanyola i la ruptura del bipartidisme. Els temps de les majories còmodes dels grans partits s’han acabat, per donar pas a un mapa polític molt complex en el qual els pactes són obligatoris. Acords que en moltes ocasions són diferents d’una localitat a l’altra i que treuen a la llum la incoherència o les contradiccions dels partits polítics, que elogien o critiquen les coalicions depenent de com els afecta.

Barcelona s’ha erigit en una de les places que més interès ha suscitat. Barcelona en Comú va fer públic ahir que la seva militància dona via lliure a un acord amb el candidat socialista, Jaume Collboni, perquè Ada Colau repeteixi com a alcaldessa. La decisió de BComú ha irritat ERC, el candidat del qual, Ernest Maragall, va guanyar les eleccions per un estret marge, així com altres corrents de l’independentisme, que no oculta que anhelava governar Barcelona per sumar-la a l’estratègia de pressió al Govern central des de les institucions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’acord de BComú i el PSC –que necessita  el recolzament  de Manuel Valls– és legítim i pulcrament democràtic: sumen 18 regidors, mentre que ERC i Junts per Catalunya en sumen 15.  En altres ciutats, els comuns han pactat amb formacions independentistes sense que hi hagi tant soroll ni fúria. La virulenta reacció de l’independentisme a la decisió de Colau de repetir com a alcaldessa en lloc d’entregar-li el càrrec a Maragall a penes amaga el desig de convertir Barcelona en punta de llança de l’independentisme a les portes de la sentència als líders del procés. Una intenció que no té res a veure amb la política municipal.

Les tres dretes

Els pactes també han sigut clau per a la formació d’ajuntaments a la resta d’Espanya. En aquest sentit, han corroborat algunes tendències: les dificultats de l’esquerra per salvar les seves diferències (Badalona, per exemple) i la facilitat amb la qual la dreta ha assimilat el model de pacte assajat a Andalusia, que implica abraçar-se a Vox. No ha sigut una excepció l’Ajuntament de Madrid, on una vegada superats a última hora les diferències entre el PP i Ciutadans per repartir-se l’alcaldia ja no ha sigut inconvenient la incomoditat dels taronges amb Vox. Acabat el bipartidisme, és l’era dels pactes.