Anar al contingut

L'alcaldia de BCN

Sigues infidel però mira amb qui

Ferran Nadeu

Sigues infidel però mira amb qui

Toni Aira

Que Valls ofereixi els seus vots i Colau els accepti, com a mínim, afegirà més distància i desconfiança de la ciutadania amb la política

Tot just després de la nit electoral del 26-M, vaig assistir amb un punt de sorpresa a una onada de desacomplexada defensa de la diferència entre el que el polític defensa en campanya i el que l’endemà dels comicis pot fer. Les urnes han parlat, és moment de deixar les bones intencions i d’ajustar-se al que les possibles sumes i restes manin. Aquesta era una tesi estesa. I no dic que en discrepi plenament, però sí que em permeto apuntar que això s’hauria de donar dins d’un ordre, sense entregar-se a l’obscè o al manifestament antagònic amb què s’ha promès i amb què teòricament es representa. Una opció moderada que no s’ha donat en algun cas d’entesa cordial sobrevinguda, com la que ha unit Ada Colau i Manuel Valls.

Una pel·lícula de Fernando Trueba, 'Sé infiel y no mires con quién' (1985), plantejava en el seu títol l’opció promíscua desbocada que ara alguns defensen i que jo reformularia amb un 'sigues infidel però mira amb qui'. Hauria de ser d’aplicació universal a uns partits que certament hem vist fer de tot, fins al punt que s’ha convingut en més d’una ocasió que el sistema està en crisi i que la confiança de molts ciutadans amb la política està trencada.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

D’acord, no ens sorprendrem ja de gairebé res del que facin. Però amb certs límits. ¿O no? ¿O és que justificarem certes infidelitats flagrants a un ideari polític, quan qui ho fa és qui més ho ha denunciat en els altres? ¿O és que ho passarem com el més normal del món, sense més ni més, “perquè els altres ho fan”, quan en teoria actors polítics com Colau van venir per trencar amb això?

Valls va dir: “Si volen fer fora Colau, votin Valls”. Colau va dir que Valls era “el candidat de les elits” que havia vingut a treure-la. Ara l’un li ofereix els seus vots i l’altra els accepta. Sense més ni més, diuen. ¿Sí, segur? ¿Gratis? Doncs no, perquè com a mínim afegirà més distància i desconfiança de la ciutadania amb la política. De les coses que més maten una relació després d’una flagrant infidelitat.