Taula de diàleg

Sí que ve d'uns dies

La pressa sempre és mala consellera, però la dilació intencionada dels temps per donar allargues al necessari tampoc és bona pràctica en política

1
Es llegeix en minuts
Sí que ve d'uns dies

FERRAN NADEU

L'any 2010, un espot d’Òmnium titulat ‘Somniem’ va popularitzar la idea del ‘Tenim pressa’. Al vídeo, l’expresident del Parlament Heribert Barrera pronunciava la frase "Tenim pressa, molta pressa". Passats els anys, ¿ara serà el Govern de Catalunya qui dirà que «no tenim pressa», més i tot quan aquesta hauria d’acompanyar, només i d’entrada, un necessari ‘sit and talk’ reclamat per la majoria del moviment independentista per obrir la via del diàleg? La pressa sempre és mala consellera, sí, però la dilació intencionada dels temps per donar llargues a allò que cal tampoc és bona pràctica en política.

La taula de diàleg entre el Govern català i l’espanyol, quan comenci a rodar, no haurà d’anar acompanyada de presses que la puguin fer descarrilar. Ja hi haurà prou elements de distorsió, interns i externs, que vulguin complir aquesta funció. Però ara, fer-se el ronso amb obrir una via de diàleg al més alt nivell aquest mes de febrer com s’havia estipulat, ¿a qué treu cap?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El diàleg no hauria de començar ni d'acabar mai en un relator. Aquesta possible figura present a la taula dels qui abordaran el conflicte polític entre Catalunya i Espanya hauria de ser-hi en clau de suma. A l’error de la part espanyola de fer-ne obstacle obstacle en el passat no cal sumar-hi ara la part catalana. Ni amb l’excusa d’una resolució del Parlament d’aquelles que totes les formacions polítiques n'han incomplert mil i una en no poder materialitzar pel context certes declaracions d’intencions.

La consellera portaveu, Meritxell Budó, ha dit dimarts que la primera reunió de la taula de negociació «no ve d’uns dies». Però s’equivoca. I no només per com de necessari ha conclòs tothom que és, com a mínim, obrir converses. També perquè no els sobra ni un dia de crèdit i pel greu autogol que l’independentisme es faria si a ulls de l’opinió pública regala la seva tradicional bandera del diàleg al Govern o als partits de Madrid. Pedro Sánchez, hàbil, ja ha posat data per a dilluns vinent. Ensuma la flaire del regal.