Anar al contingut

Peccata minuta

'Ho tornarem a fer'

Andreu Dalmau

'Ho tornarem a fer'

Joan Ollé

La portaveu Meritxell Budó té l'indiscutible mèrit de resumir en les seves intervencions tots els brindis al sol que els seus presidents, consellers i conselleres van escampant

La condició de farmacèutica veterinària de la portaveu Meritxell Budó podria portar-la a tenir llacunes pel que fa a lletres, però només un preocupant grau de fracàs escolar justificaria que una universitària pugui afirmar reiteradament que 15 són més que 18, sempre que s’actuï dins del marc constitucional del nostre sistema mètric. No és la primera vegada que les matemàtiques modernes del procés s’independitzen de les de tota la vida, perquè els seus nous Pitàgores també ens van intentar vendre que el 47 o 48 per cent del vot independentista (la cosa acostuma a diferir en tres unitats) equival al de la meitat més un. Una altra suma impossible consisteix a repetir com lloros que el 80% de la ciutadania exigeix un referèndum, circumstància altament incompatible amb el fet que Ciutadans fos el partit català més votat en les últimes autonòmiques. No progressen adequadament: encara continuen parlant en nom del “poble català”, per intentar així continuar constituint-se en falsos comptables i representants del 100 per 100 de la bovina població.

Anem a les lletres i a les paraules. Dimarts passat, la farmacèutica Budó, portaveu del Govern d’un país perfectament bilingüe, es va negar en roda de premsa a contestar en castellà a les preguntes de la canallesca, argumentant que només doblaria a la llengua de Bea Talegón aquelles respostes que ja hagués ofert en la de Pilar Rahola, i així va negar als mitjans castellanoparlants la capacitat de generar preguntes per si mateixos. L’única explicació que va saber donar és que el seu equip li havia dit que allà les coses sempre havien anat així, extrem que més d’un i una corresponsal van negar a la debutant.

És tot un encert per part de Waterloo haver nomenat Budó en substitució d’Artadi com a signe llegible de per on poden anar els trets a partir d’ara, amb el macrojudici ja tancat per vacances. L’actual portaveu té l’indiscutible mèrit de resumir en les seves intervencions públiques, tant en verb com en actitud, tots els brindis al sol que els seus presidents [sic], consellers i conselleres van escampant altivament a tort i a dret en nom de la Veritat. Només imagino una persona més dotada per al càrrec: Elisenda Paluzie, amb l’extrem convenciment de ‘tornar-ho fer’ que l’autoritza a deixar anar en públic el que Budó –el seu equip també l’hi ha dit– encara no pot expressar clarament.