La visió del món de Vox

Gràcies a Vox, la Junta d’Andalusia destinarà en els seus pressupostos 100.000 euros per al recolzament a les comunitats andaluses en autonomies amb immersió lingüística com Catalunya. Es tracta, segons el tripartit que governa a Andalusia, que les comunitats andaluses emigrades no perdin les seves arrels culturals, i que puguin finançar-se, per exemple, classes de reforç en castellà per als nens escolaritzats en altres idiomes com a llengua vehicular, com és el cas del català.

La decisió dona carta d’autoritat als tòpics que s’acumulen en contra de la normalització lingüística: que el castellà està discriminat a Catalunya, que el català (llengua oficial de l’Estat, pel que sembla per disgust de molts) és un cos estrany que s’imposa als fills dels emigrants andalusos. Beu també delsprejudicis alimentats respecte a la integració dels emigrants andalusos a Catalunya, clixés que només serveixen per alimentar la foguera d’intolerància.

Al PP i Ciutadans no els haurà costat acordar aquesta partida pressupostària, ja que la seva concepció de la immersió lingüística, del català i de quin hauria de ser la seva posició respecte del castellà és idèntica a la de Vox.

Notícies relacionades

Vox aconsegueix una partida de 100.000 € per combatre la immersió lingüística a Catalunya

Vox arrenca al Govern andalús la substitució del terme "violència de gènere" per "intrafamiliar"

Hi ha una altra partida pressupostària d’alt voltatge ideològic. Els pressupostos inclouran ajuts per lluitar contra la «violència intrafamiliar», el terme amb què la ultradreta busca desnaturalitzar la violència masclista. Un altre cop, la decisió va molt més enllà de quina és la suma econòmica. Implica legitimar des del Govern andalús que existeix aquesta violència intrafamilar. Legitimar el concepte i tot el que la paraula amaga.

Quan es parla d’aixecar un cordó sanitari als ultres perquè no entrin en les institucions no es tracta només d’impedir polítiques concretes. També es tracta que no es legitimi la seva visió del món nociva, els seus conceptes ideològics destructius. D’això, Donald Trump n’és un bon exemple. Més enllà del mal que les seves polítiques concretes puguin causar, Trump és destructiu perquè dona carta de naturalesa, pàtina de legitimitat, al racisme, la xenofòbia, l’insult, al nacionalisme visceral, la mentida com a eina per aconseguir i mantenir el poder. Quan ell se’n vagi, el seu pòsit es mantindrà. Per això és tan nociu pactar amb segons qui.