Anar al contingut

Editorial

Les defenses rebutgen la rebel·lió

Els advocats dels líders del procés admeten que hi va haver desobediència, però neguen l'existència de violència

Les defenses rebutgen la rebel·lió

Tribunal Supremo

Desobediència, sí; rebel·lió, no Les defenses dels líders del procés que són jutjats al Tribunal Suprem han començat avui a presentar els seus arguments contra les acusacions de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i el partit ultradretà Vox. Amb estils i enfocaments diferents ateses les diferències entre els seus clients, Andreu van den Eynde (advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva), Jordi Pina (defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull), Javier Melero (responsable de la defensa de Joaquim Forn) i Josep Riba (advocat de Carles Mundó) han coincidit a descartar de ple les acusacions de rebel·lió i sedició posant èmfasi en el que sens dubte és el principal punt de controvèrsia de l’argumentari de les acusacions: la més que discutible existència d’una violència que encaixi en el delicte de rebel·lió tal com està en el Codi Penal. “Indignació no és violència” i “s’està confonent la desobediència amb la rebel·lió”, ha dit Van den Eynde en dos moments de la seva intervenció.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Amb més o menys èmfasi, les defenses han admès que els líders del procés van poder cometre delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i que en les jornades del 20 de setembre i de l’1 d’octubre es van poder produir episodis de desordres públics i actes de resistència a l’autoritat, sempre minoritaris, però que no justifiquen l’acusació de rebel·lió. De fet, ni la mateixa acusació coincideix en l’existència de la violència. L’Advocacia de l’Estat difereix de la Fiscalia i demana la condemna per sedició i no per rebel·lió justament perquè no veu violència, a ulls de molts juristes taló d’Aquil·les de l’acusació des del període d’instrucció.

Però al marge de la violència, els advocats han dibuixat en defensa dels seus clients un escenari que desmenteix el discurs de l’independentisme aquella tardor del 2017 i que en gran manera persisteix avui. No hi va haver declaració d’independència, no hi va haver preparació per fer-la, el Govern va acatar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i va incomplir la seva pròpia llei de desconnexió. Documents com l’‘Enfocats’ són “fum”, en paraules de Van den Eynde, i difícilment es pot parlar de rebel·lió, segons ha indicat Melero, si ni tan sols es va arriar la bandera espanyola després de la declaració d’independència.

Aquestes afirmacions tenen profundes implicacions polítiques, però no és al TS on s’han de dirimir. La judicialització per la via penal d’un tema polític està arribant a la fi. Ara tan sols es pot esperar que els jutges dictin sentència de manera justa.