Perduts

Després de veure 'Chernobyl', la sèrie d’HBO que explica la catàstrofe nuclearcatàstrofe nuclear com si fos una història de suspens i terror (perquè va ser una història de terror i de suspens), hi ha dues percepcions que s’imposen. D’una banda, la dificultat extrema de lluitar a favor de la veritat quan es posen en joc el confort adquirit, el mínim confort previsible, la filiació patriòtica, el futur professional o el benestar dels teus. I, a pesar de tot, a pesar de les lloses grises del poder, la veritat és allà, tossuda, i tard o d’hora rebrotarà.

Com ho va fer de la mà de Svetlana Aleksiévitx a ‘La pregària de Txernòbil’,Svetlana Aleksiévitx un llibre cabdal que és a l’origen de la producció televisiva, tot i que no s’esmenta enlloc. La premi Nobel ha dit –i aquesta és la segona percepció que retenim– que en la seva visita a la zona va entendre que allò era un altre món. Que tot semblava igual ("pomes, cogombres, la llet"), però que l’ombra de la mort planava sobre les coses i les persones. "Ja no parlem d’un pla polític, sinó de quelcom superior, distint; no es tracta de l’ésser humà en la història, sinó en el cosmos". Perduts i desolats, amb una desolació intensa, absoluta, sense agafadors.