Trump i Mèxic: els febles sempre paguen els plats trencats

Amenaçar i maltractar els dèbils és un comportament clàssic dels assetjadors en hores baixes. Això és el que ha fet Trump amb Mèxic quan s’ha fet palès que bona part de les seves promeses de campanya no s’han complert. Amb aquesta lògica fa pocs dies que Trump va amenaçar en incrementar progressivament els aranzels (un 5% cada setmana) a les importacions mexicanes si el govern mexicà no contenia en el seu territori la immigració -majoritàriament centroamericana- que vol arribar als Estats Units.

Com és sabut López Obrador va pactar ràpidament amb Washington noves mesures de control a la Frontera Sud de Mèxic i amb això ha desactivat –¿temporalment?- l’amenaça del mandatari nord-americà.  El resultat ha estat la militarització al sud de la República i un increment de la victimització dels immigrants que procedeixen, sobretot, de Centreamèirica.

Aquest fet es greu i penós, doncs si bé és cert que des de fa 25 anys Amèrica Central va deixar enrere els conflictes bèl·lics, actualment encara hi regna la violència. Avui ja no són les dictadures ni les guerres civils, però hi ha altres fenòmens iguals de nocius, como són les màfies del narcotràfic o la violència de les “maras”. El resultat és que avui Hondures, Guatemala i El Salvador són uns dels països amb més homicidis violents del món.

En aquest context aquests països s'han convertit en expulsors de població. Es tracta del fenomen de la “mobilitat forçada” conseqüència de la violència generalitzada i de la incapacitat dels Estats per a protegir als seus ciutadans. És així com des de fa anys arriben centenars de milers de persones a la frontera sud de Mèxic. Es tracta de persones amb una greu situació de vulnerabilitat i victimització.

Entre les persones més vulnerables hi ha els menors no acompanyats, famílies en trànsit (amb perill de ser separades) i el col·lectiu LGTBI. Tots ells demanen refugi però quasi sempre se’ls hi denega. A  tot això se li suma que les violències no són un fet que es produeix exclusivament en l'origen, sinó que continuen al llarg de tot el camí.

Puc parlar amb detall d’aquesta realitat perquè juntament amb altres companys, i gràcies a la Unitat de Compromís Social de la Universitat de Girona, estic col·laborant en un projecte que recolza la tasca d’organitzacions no governamentals en la defensa dels drets humans d’aquests col·lectius. Aquesta activitat es realitza a la ciutat de Tapachula, al costat del riu Suchiapa (que divideix Guatemala i Mèxic) i ben a prop d’Arriaga, on inicia el trajecte de tren anomenat “la bèstia” (carregat d’immigrants sense papers).

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Arran de les amenaces de Trump i de les mesures de López Obradar per apaivagar la ira del primer, tots els companys amb qui treballem a Tapachula ens diuen el mateix: l’infern que viuen els immigrants de la frontera sud de Mèxic empitjorarà.  La lliçó és la de sempre: els dèbils sempre paguen els plats trencats.