Anar al contingut

Editorial

L'impacte ambiental dels vols de baix cost

L'elevadíssim augment de les emissions fa obligatori afrontar un problema complex i al marge de l'acord de París

El Periódico

L'impacte ambiental dels vols de baix cost

David Ryder

La irrupció dels vols de baix cost ha tingut, els últims 25 anys, dues conseqüències paral·leles. La possibilitat de viatjar amb avió a un preu mòdic, amb la qual cosa s’ha 'democratitzat’ el que al principi estava a l’abast d’uns quants, i, alhora, l’augment elevadíssim de les emissions de CO2, calculat entorn del 70%. Les perspectives no sembla que hagin de canviar en un futur pròxim, per tal com el sector aeri no està inclòs en l’Acord de París, que marcava límits per fer front a la crisi climàtica. A més, el querosè, un dels combustibles fòssils més contaminants, està exempt d’impostos a molts països, amb la qual cosa s’abarateixen els costos però augmenta el perill ambiental. Un exemple ajuda a entendre la magnitud del problema. En un viatge entre Madrid i Barcelona, s’emeten 115kg de CO2 per passatger, mentre que en el mateix trajecte, amb l’AVE, l’emissió és zero.

Davant aquesta situació es comencen a elevar les veus en contra dels viatges aeris i a favor dels terrestres, especialment amb ferrocarril. La activista sueca Greta Thunberg ja ha anunciat que no assistirà a la pròxima cimera climàtica a Xile perquè es nega a volar, una cosa que també posen en pràctica els ciutadans agrupats al voltant del moviment Stay Grounded (Queda’t a terra), un fenomen a l’alça que ja ha arrelat a Suècia. En una enquesta recent, es revela que un 23% dels suecs no va agafar un avió el 2018 com protesta per reduir l’impacte ambiental. Les accions també es plantegen en el pla ètic, amb un terme tan contundent com “vergonya de volar”.

Les alternatives passen per una pressió fiscal més gran que inevitablement augmentaria el preu i reduiria el volum de passatges, per la prohibició (utòpica ara com ara) de vols en trajectes curts i per una reducció, alhora, dels costos ferroviaris. No és una solució fàcil perquè la pressió de les companyies aeronàutiques és consistent. El sector també defensa que s’ha millorat l’eficiència amb la introducció de biocombustibles, però les dades i la consciència ecològica diuen el contrari i obliguen a no deixar-lo apartat davant l’emergència climàtica. Les 118 organitzacions d’uns 70 països que componen Stay Grounded es reuniran el juliol a Barcelona. Una cimera en què es posaran les bases d’un moviment que més que volar pretén tocar amb els peus a terra.