Anar al contingut

Al contraatac

Sort per a tothom, Ada

FERRAN NADEU

Sort per a tothom, Ada

Xavier Sardà

Crec sincerament que tots tenim una doble obligació: utilitzar la llibertat d'opinió i d'acció i, sobretot i per sobre de qualsevol cosa, fer possible la convivència

Ada, el primer que vull recordar avui és que vaig escriure un article en què criticava algunes de les teves decisions. Em vas dir que era injust i segur que en part tenies raó. Això és propi de la relació entre els polítics i la premsa. Una altra cosa, per a mi completament diferent, són els duríssims comentaris que estàs rebent dels sectors més irreductibles del sobiranisme i de la dreta espanyola irredempta, que coincideixen a intentar silenciar i neutralitzar.  Són sectors, per sort minoritaris, l’ideal dels quals és desqualificar i desautoritzar moralment l’adversari. 

Potser les crítiques més dures són les dels amics ‘indepes’. Amics que no entenen per què alguns tenen el mal gust de no afegir-se incondicionalment al procés i de reprovar, a més, alguns dels seus aspectes.  Què sé jo si en aquest país el temperament és més important que les circumstàncies, per decantar-nos a un o un altre costat.

En un altre sentit, fa un mes em van entrevistar per a 'El Mundo'. Tres-cents comentaris de lectors “acusant-me” d’independentista per haver visitat Junqueras a Estremera. Independentista, perquè a les tertúlies a Madrid demano diàleg, comprensió i dic que no hi veig rebel·lió. Soc traïdor. A dues pàtries. Quin negoci el d’aquells que no són categòrics, ni intransigents.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’assagista americana Marilynne Robinson, al seu llibre '¿Qué hacemos aquí?',  diu, referint-se als Estats Units, que “una societat avança cap a un terreny perillós quan la lleialtat a la veritat es considera deslleialtat a un interès suposadament més alt. ¿Quantes vegades ens ho ha ensenyat la història?”. Robinson, guanyadora del Pulitzer i autora de diverses novel·les, diu que crear una història que respongui a la veritat seria un regal de sensatesa i claredat. “La gran llibertat de consciència seria l’alliberament del nostre cinisme, convencionalisme i estretor de mires”.

Que ningú s’exciti, Robinson es refereix als EUA. Tan lluny... ¡i tan a prop! La lectura romàntica de la història ens converteix en fanàtics del passat i incapaços del present. La història es converteix en religió intocable i es va sacralitzant.

Creo sincerament que tots tenim una doble obligació: utilitzar la llibertat d’opinió i d’acció i, sobretot i per sobre de qualsevol cosa, fer possible la convivència. És impossible ser partidari de la llibertat d’expressió i sotmetre a escarni ‘ad hominem’ el qui no opina com un. Sort, Ada, i sort per a tothom.