Al contraatac

Sort per a tothom, Ada

Crec sincerament que tots tenim una doble obligació: utilitzar la llibertat d'opinió i d'acció i, sobretot i per sobre de qualsevol cosa, fer possible la convivència

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48346550 colau190528103719

zentauroepp48346550 colau190528103719 / FERRAN NADEU

Ada, el primer que vull recordar avui és que vaig escriure un article en què criticava algunes de les teves decisions. Em vas dir que era injust i segur que en part tenies raó. Això és propi de la relació entre els polítics i la premsa. Una altra cosa, per a mi completament diferent, són els duríssims comentaris que estàs rebent dels sectors més irreductibles del sobiranisme i de la dreta espanyola irredempta, que coincideixen a intentar silenciar i neutralitzar.  Són sectors, per sort minoritaris, l’ideal dels quals és desqualificar i desautoritzar moralment l’adversari. 

Potser les crítiques més dures són les dels amics ‘indepes’. Amics que no entenen per què alguns tenen el mal gust deno afegir-se incondicionalment al procési de reprovar, a més, alguns dels seus aspectes.  Què sé jo si en aquest país el temperament és més important que les circumstàncies, per decantar-nos a un o un altre costat.

En un altre sentit, fa un mes em van entrevistar per a 'El Mundo'. Tres-cents comentaris de lectors “acusant-me” d’independentista per haver visitat Junqueras a Estremera. Independentista, perquè a les tertúlies a Madrid demano diàleg, comprensió i dic que no hi veig rebel·lió. Soc traïdor. A dues pàtries. Quin negoci el d’aquells que no són categòrics, ni intransigents.

L’assagista americana Marilynne Robinson, al seu llibre '¿Qué hacemos aquí?',  diu, referint-se als Estats Units, que “una societat avança cap a un terreny perillós quan la lleialtat a la veritat es considera deslleialtat a un interès suposadament més alt. ¿Quantes vegades ens ho ha ensenyat la història?”. Robinson, guanyadora del Pulitzer i autora de diverses novel·les, diu que crear una història que respongui a la veritat seria un regal de sensatesa i claredat. “La gran llibertat de consciència seria l’alliberament del nostre cinisme, convencionalisme i estretor de mires”.

Que ningú s’exciti, Robinson es refereix als EUA. Tan lluny... ¡i tan a prop! La lectura romàntica de la història ens converteix en fanàtics del passat i incapaços del present. La història es converteix en religió intocable i es va sacralitzant.

Notícies relacionades

Creo sincerament que tots tenim una doble obligació: utilitzar la llibertat d’opinió i d’acció i, sobretot i per sobre de qualsevol cosa, fer possible la convivència. És impossible ser partidari de la llibertat d’expressió i sotmetre a escarni ‘ad hominem’ el qui no opina com un. Sort, Ada, i sort per a tothom.