Colau, Maragall i els pactes

Les bases de Barcelona en Comú han avalat que Ada Colau opti a la reelecció com a alcaldessa de Barcelona. La decisió suposa un canvi radical en el panorama postelectoral del consistori, ja que obre la porta que Colau repeteixi com a alcaldessa amb els vots de Jaume Collboni id’almenys tres dels regidors del grup de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi / Cs. d’almenys tres dels regidors del grup de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi / Cs.Un moviment d’aquest tipus, considerat antinatural per la mateixa Colau durant la campanya, deixaria fora de l’alcaldia Ernest Maragall, el candidat d’ERC que va guanyar les eleccions municipals per un escàs marge. Des de la mateixa nit electoral, la pressió sobre Colau per part de l’independentisme en general i d’ERC en particular ha sigut enorme. La geometria del consistori, els vetos creuats entre socialistes i republicans, i l’anunci de Valls que regala els seus vots a Colau per frenar l’independentisme han fet que recaigui la decisió sobre l’alcaldessa en funcions: o donar-li l’alcaldia a Maragall o repetir en el càrrec. Amb la decisió del plenari –presa després que sigui evident que el tripartit d’esquerres que propugnava Barcelona en Comú no és factible a causa dels vetos entre ERC i PSC– Colau ha triat la segona opció.

És una decisió legítima. Els pactes postelectorals amb formacions que respectin els valors democràtics elementals formen part del joc democràtic. Ho sap bé l’independentisme, que governa a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume gràcies a un pacte heterogeni en l’ideològic (Junts per Catalunya i ERC, amb el recolzament extern de la CUP) després que en les eleccions autonòmiques la força més votada fos Ciutadans. Colau i Collboni ja van governar junts una part de la legislatura passada; en canvi, Colau i Valls tenen visions polítiques molt diferents. Tant, potser, com Junts per Catalunya i la CUP.

El debat no és ideològic, per molt que l’independentisme critiqui la incoherència que per a Colau suposaria acceptar els vots de Valls. Per a l’independentisme és molt important governar Barcelona en el seu duel amb l’Estat. Per a Valls, és prioritari que el pròxim alcalde no sigui independentista, i en aquest sentit l’equidistància de Colau és per a ell un mal menor.  D'aquesta manera Barcelona es veu atrapada en una dinàmica aliena a la gestió local. És una mala notícia, ja que la prioritat per a un qualsevol aspirant a l’alcaldia sempre han de ser la ciutat i els seus ciutadans. Barcelona no es pot permetre un bloqueig institucional a causa del procés.