La Fiscalia i el cop d'Estat

“La substitució d’un ordre jurídic per un altre per mitjans il·legals. Això és el que pretenien. Derogar, suspendre totalment o parcialment la Constitució i declarar la independència d’una part del territori nacional. Això és el procés”. Amb aquesta contundència, el fiscal del Tribunal Suprem (TS) Javier Zaragoza ha acusat els líders del procés d’haver comès un “cop d’Estat”. Fins ara, la Fiscalia no havia utilitzat aquest concepte per argumentar la seva acusació de rebel·lió. Però, en la lectura de les seves conclusions, el ministeri fiscal no només ha mantingut la petició de les penes màximes per rebel·lió, sinó que ha endurit el to fins a arribar a acusar els líders del procés de colpistes.

Les dificultats per demostrar l’existència de violència que han sigut evidents durant el judici no han frenat la Fiscalia a l’hora de defensar l’acusació de rebel·lió. Segons el seu parer, es pot aplicar aquest tipus delictiu perquè els fets del setembre i de l’octubre del 2017 van ser un atac contra l’ordre constitucional, en el qual la violència es trobava en el context polític i social, una mena de violència intimidatòria. L’Advocacia de l’Estat, no obstant, ha afirmat que “la violència no va ser part del pla dels acusats”, i per això ha defensat el càrrec de sedició, que porta penes dures, però no tan severes com el de rebel·lió.

La Fiscalia també ha rebutjat els arguments dels processats que són víctimes d’un judici polític en el qual es reprimeixen idees i projectes polítics, i ha parlat d’una divisió de papers entre els acusats: Carme Forcadell, com a presidenta del Parlament, va permetre votar lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional; el Govern va convocar el referèndum de l’1-O i va preparar durant mesos les denominades estructures d’Estat, i les entitats sobiranistes van mobilitzar la ciutadania. Tot això constitueix, segons el parer de la Fiscalia, un atac contra l’ordre constitucional vigent. És a dir, una rebel·lió.

La contundència de la Fiscalia a l’hora de mantenir l’acusació de rebel·lió contra els encausats s’ha mantingut invariable des de l’inici de la instrucció. De la mateixa manera, com la intervenció de l’Advocacia de l’Estat posa de nou de manifest, la violència serà un dels elements claus que els jutges de la sala hauran de tenir en compte a l’hora de dictar sentència. Perquè, malgrat que les conclusions de la Fiscalia siguin molt dures, són els jutges els que dicten sentència. I ara serà el torn de les defenses.