Manifestos

Els manifestos de personalitats (des d’artistes a filòsofs, arquitectes o directors de cinema) funcionen com els entrants freds dels grans restaurants. No són l'àpat de debó, però ajuden a entendre com serà la proposta del cuiner. És a dir, no són necessaris ni imprescindibles, però serveixen per calibrar el gruix de la qüestió. ¿De què estem parlant? Dels manifestos paral·lels que s’han fet públics a favor de 1/un pacte entre Maragall i Colau o 2/un tripartit d’ERC, BComú i PSC. En tots dos manifestos (alguns signants tant podrien ser a la llista del primer com a la del segon) es posa l’èmfasi en els drets socials (el segell de l’esquerra) i en la necessitat d’una efectiva política municipalista.

En el primer, Barcelona és "capital de Catalunya i ciutat oberta al món"; en el segon, sense deixar de ser capital és també la segona ciutat de l’Estat. Subtils variacions del tema central. "Diversitat", "independència", "confederalisme", "sortida dialogada", "qüestió nacional" i "dinàmica estèril de fronts polaritzats" surten a tots dos, de manera més o menys explícita. Veurem aviat quins plats es preparen a la cuina o si tenim menú sorpresa.