A contracorrent

El 19 de maig, es va emetre l’últim episodi de la sèrie ‘Joc de trons’ i la majoria dels fans caminem com ànimes en pena des d’aleshores. Assedegats de sèrie, ens passem les nits buscant per les diferents plataformes, alguna cosa semblant que doni sentit a les nostres vides. El que no ha acabat i continua apareixent en articles, xarxes socials i tertúlies de ràdio és el constant bombardeig de persones que mai ha vist aquesta sèrie i per alguna estranya raó, vol que el món ho sàpiga. Com si no saber alguna cosa tingués algun valor positiu. Des de petita, em van ensenyar que si algú parlava d’una cosa que jo no sabia, el millor que podia fer era aprendre-ho. Després, si no m’interessava, el que havia de fer era dissimular. ¿Però fer bandera de la ignorància? Això sí que no.

Intento entendre aquesta gent analitzant diferents perfils. Es tracta de persones que sistemàticament van a contracorrent. Això seria genial si estigués sustentat per alguna idea o per algun interès, però no hi ha rebel·lia. No lluiten per un món més just, només van al revés per sentir-se més interessants. Els que no veuen ‘Joc de trons’ són els mateixos que comencen a fumar als 40, que no tenen mòbil o que no practiquen sexe perquè està, diuen ells, sobrevalorat. Persones que van a contracorrent sense cap rumb ni sentit. És molt trist. Presumir que no t’interessa una cosa que han vist més de 17 milions de persones en directe t’hauria de fer reflexionar. Com a mínim t’hauria de provocar una mica de curiositat. Després, si la vols criticar, mira-la. I el més fort és que vostè, ésser desconegut que no ha vist mai ni un minut de ‘Joc de trons’, té la possibilitat de veure 80 hores de televisió absolutament increïbles. Després si vol, em truca i comentem enfadats el final, però el feliç que serà veient això no l’hi treu ningú. Enveja em fan totes aquestes persones. Si pogués, m’esborraria de la ment la sèrie per poder veure-la una vegada i una altra. I als que no la veuran mai, només els puc dir una cosa: ¡Dracaris!