Un gran malentès

¿És just que et caiguin més de vint anys de presó per un gran malentès? Perquè això, un sideral malentès, o un gran farol, que diria Clara Ponsatí, és el que semblen els fets de la tardor del 2017 després d’haver seguit el judici del Tribunal Suprem (TS). Una manera que Mariano Rajoy s’assegués a negociar. Una rebel·lió en la qual no es veu la violència enlloc. Una declaració d’independència després de la qual no es va arriar la bandera espanyola de la Generalitat. Un referèndum amb un «mandat democràtic» que els seus propis impulsors desmenteixen avui demanant una altra consulta o altres eleccions autonòmiques plebiscitàries (?).

155 segons

Un president tan rebel i sediciós que va estar a 155 segons de convocar unes eleccions autonòmiques abans de declarar la independència, després de la qual no va fer ni la temptativa de mantenir-se en el poder. No hi havia pla, ni recolzament internacional, i l’única justificació davant de la resta del món de la consulta es va donar a posteriori, gràcies a la brutal intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, quin tràgic error de Rajoy. No hi va haver intent de controlar el territori, ningú es va presentar amb ànim rebel o sediciós a l’aeroport o al port de Barcelona ni va bloquejar la Jonquera. La violència provada és del nivell de les celebracions de quan el Barça guanyava Champions, i testimonis com el del Fairy serien ridículs si aquest no fos un assumpte tan important.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Escoltant les acusacions, i Pablo Casado o Albert Rivera, llegint segons quins mitjans, fa la impressió de la independència va triomfar, que Catalunya va ser una república i que l’Estat espanyol va haver de recuperar el territori sediciós. No va ser així. Va ser un gran peix al cove, un malentès després d’anys de deixar podrir-se una crisi política. Un chicken game que es va escapar de les mans. I de quina manera.

¿Significa això que no va passar res? No. Hi va haver desobediència. Incompetència, innocència o ignorància. Deslleialtat institucional. Menyspreu cap la Catalunya que no combregava amb el projecte independentista. Es va retorçar el Parlament. Molts ciutadans es van sentir exclosos de les seves institucions i del seu país. Molta gent va sentir por. Per això, la ciutadania ha de passar comptes: això sí, comptes polítics per unes accions polítiques. Just el que no ha sigut possible pel procés judicial.