Patacada de Vox a Catalunya

Hi havia preocupació en els municipis en què fa vuit anys Plataforma per Catalunya va obtenir representació que Vox superés aquells resultats i tornés a convertir els plens municipals en fòrum de discussió sobre si les assistentes socials discriminaven les famílies autòctones o debatent sobre el vel. Ara s’hi sumava que Vox obriria el front educatiu, perquè la llengua vehicular fos el castellà.

A les eleccions d’abril, en què Vox va obtenir un diputat per Barcelona, en municipis com Castelldefels, Sant Adrià del Besòs, Reus o Badia va superar el 5% que, traslladant els resultats, n’assegurava l’entrada als consistoris. A Salou va aconseguir l’abril el 9%, mentre que a Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma va obtenir un 4%, o sigui que si els candidats es treballaven la campanya, fàcilment arribarien al 5%.

Rebuig profund

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però en ciutats com Mataró o l’Hospitalet, marginant els coordinadors locals, la direcció va posar al capdavant de les llistes dirigents de Plataforma per Catalunya que acaben d’entrar a Vox, generant un profund rebuig dels qui feia temps que erene a Vox. A més no es va permetre a les candidatures crear el seu Facebook o web amb el seu programa específic, i en la majoria de municipis el programa era idèntic. I en els actes que es van realitzar a Catalunya, barrejant la campanya europea amb les municipals, el candidat europeu Jorge Buxadé apel·lava a les Navas de Tolosa i a aturar Puigdemont, mentre que el diputat Ignacio Garriga, candidat a l’alcaldia de Barcelona, defensava la família cristiana, prometia fer fora els marxistes i separatistes dels ajuntaments i finalitzava sempre amb un “¡Que Déu us beneeixi!”.

I el resultat és que Vox va baixar en tots els municipis excepte a Salt, on ha obtingut els únics tres regidors de Catalunya. A Salt, precisament, al no haver-hi militants de Vox, el grup municipal de PxC va canviar de nom i, oblidant les directrius de l’executiva, va defensar el programa que tenia, va ignorar les Navas de Tolosa, i es va centrar en temes locals.