EDITORIAL

Desigualtats en la reconstrucció de mama

Tot i que la tendència és fer la reconstrucció en el mateix moment de l'extirpació, a Catalunya, aquesta segona operació s'arriba a retardar fins a tres anys

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48380251 reconstruccion mamaria190529165950

zentauroepp48380251 reconstruccion mamaria190529165950

Unes 5.000 catalanes són diagnosticades cada any amb un càncer de mama. A un 20% o un 25% d’elles se’ls practica una mastectomia (extirpació de pit) i han d’emprendre el camí de la reconstrucció, bàsic psicològicament per a la recuperació. Tot i que la tendència recomanada és fer la reconstrucció en el mateix moment de l’extirpació, ja que ofereix millors resultats, a Catalunya, aquesta segona operació s’arriba a retardar fins a tres anys. Tot depèn del centre hospitalari que la pacient té assignat.

La consellera de Salut, Anna Vergés, ha anunciat que es reduirà el temps d’espera a 180 dies, però la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE) posa en dubte la viabilitat de la promesa. No hi ha professionals per assumir-la. Segons les seves dades, a la sanitat pública catalana només hi ha 65 cirurgians plàstics i inidiquen que la meitat d’ells estan contractats a temps parcial. A més, el 40% d’aquests cirurgians treballen en hospitals que només compten amb dos o menys professionals d’aquesta especialitat.

Per a processos complexos es necessiten un mínim de tres especialistes. Alguns centres cobreixen l’escassetat formant professionals d’altres especialitats en cursos de cirurgia plàstica, cosa que pot originar reconstruccions de pitjor qualitat o l’augment de traumatismes. La reconstrucció del pit és fonamental, no són assumibles temps d’espera tan prolongats ni convertir el lloc de residència en un factor de desigualtat en la recuperació.