Ni som únics, ni els pitjors

Malgrat el nostre escepticisme proverbial i les eternes campanyes electorals, hi ha un parell de coses a tenir en compte. No és cert que “qualsevol temps passat va ser millor”. Els grandets vam créixer en l’espantós règim ideal de Vox, i avui són quatre ‘friquis’. Hi ha corruptes, però alguns a la presó. En general, la nostàlgia ens desarma moralment per analitzar el present. El problema territorial no té res de nou ni de modern. Si de cas, els seus mitjans mediatitzats.

Valls i Errejón han demostrat que unes sigles polítiques no són una trinxera en la batalla del Somme, una de les més llargues i tràgiques de la primera guerra mundial, i molts espanyols ja no es deixen portar per l’obstinació d’aquells a qui voten. Que insultin ells.

En els moments en què creiem que aquest país no té solució, potser hauríem de pensar en el Regne Unit del ‘brexit’, la França dels ‘armilles grogues’ i ‘madame’ Le Pen, la Itàlia de Salvini, l’Hongria d’Orbán, la dislocada Bèlgica, la pròxima Ucraïna o la retallada de drets socials amb Trump. No és consol, però alhora és una constatació que no som els únics estupefactes ni embolicats.

Abans tenien una mica més de cara. Fragment lliure de 'Memorias de un cortesano de 1815', de Pérez Galdós. Parlen el cortesà i un altre maquinador:

-Concedeixi les dues bandoleres a canvi de la Canongia.

-Quina pesadesa d’home. Ja m’han demanat l’Arquebisbat de Toledo o mitja dotzena de Mitres Fragañas, però que em deixi en pau aquesta Canongia de Múrcia, perquè la tinc promesa a un nebot de la meva cunyada.

-Ja que jo l’hi vaig prometre a la comtessa. L’hi vaig jurar. Disposi vostè de tres places de guàrdia

.–Ni de quatre.

–A la comtessa li sabrà molt greu

.–Porto entre mans la Comandància General a la plaça de Santoña. Però és per a la Senyora Rafaela, que és dona insaciable i s’ha emportat ja totes les places fortes i vol també agafar el Consell Suprem de la Guerra. No he vist dona que tingui més parents. És cosina, germana i neboda de mig exèrcit.

–I ¿per a la meva comtessa?

–El Col·lectori General d’Espolis, Vacants i Fons Pio Beneficial. Avui han vingut tres Bisbes amb tres-centes sol·licituds de guerra o marina.

–I de desterraments, ¿com estem?

–Ja li’n vam donar catorze.

–És que em sobra gent.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mentrestant Ferran VII executava i empresonava els liberals adeptes a la Constitució de 1812. Una mica millor sí que ho estem. Dic jo. Dispensin la meva ingenuïtat. Ha sigut una relliscada que no es repetirà.