Va existir una altra Barcelona

El desordre de la meva biblioteca em proporciona enrabiades però també inesperades satisfaccions. He redescobert el llibre “Història dels carrers Vells de Barcelona” que va escriure Lluís Almerich. Si no m’equivoco una de les seves darreres publicacions cap els anys quaranta del segle passat.

Anteriorment, abans de la guerra, va publicar novel·les de gran èxit, entre altres “La Taberna d’en Mallol” i “La Puntaire”. I també va ser col·laborador habitual de la revista Patufet.

En el seu llibre “Història dels carrers Vells de Barcelona” també es parla dels ases i de les eroles, aspectes del món rural.

El carrer d’Avinyó era el carrer de les calderes velles, i el carrer Barra de ferro  diu que va fer odiosa la dominació francesa.

Més tranquil devia ser el carrer de les Beates cap a l’any 1855.

Però he d’aturar-me, jo no soc historiador i m’exposo a dir algun disbarat. Si és així els senyor Almerich ja em perdonarà.

Soc simplement algú interessat per les paraules i l’amic Cadena, qua sap tantes coses, també ja em perdonarà.

El que em fa saber Lluís Almerich, l’escriptor que acabo de rellegir el seu llibre, és que no es pot parlar de l’antic Call barceloní sense parlar dels jueus, que eren molt rics en el segle XII i eren prestadors del rei Jaume I.

Jo penso que ha de ser difícil voler entendre molts fets de la Història, i davant d’aquests savis i al mateix temps guerrers m’he de treure el barret.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Confesso que quan jo era estudiant m’atreia molt més la geografia que la història, potser perquè al llarg de la meva vida m’ha interessat més el present que el passat. Admiro els qui investiguen com eren altres temps i reconec que aquest coneixement pot explicar moltes coses d’avui.

Però jo no tinc pasta d’investigador, només soc un tafaner de tot allò que m’envolta. Dels meus viatges a peu no n’he tret cap consequència realment important, senzillament la consciència de viure. Que no està malament.