El vot dual a Barcelona
L'experiment del 26-M permet investigar algunes hipòtesis partint del comportament en lloc d'avaluar opinions, els politòlegs tenen feina
zentauroepp48382016 colau190530100220 /
Cada 20 anys, a Espanya coincideixen les eleccions municipals amb les europees com va ocórrer diumenge passat. Aquesta conjunció electoral va coincidir just quatre setmanes després d’unes eleccions generals. Un dels punts crítics de la ciència política és intentar saber com, quan i per què els electors canvien el seu vot. Normalment aquesta dada empírica la tenim amb marges separats per mesos de diferència. I tendim a pensar que el canvi de comportament dels electors té a veure amb els esdeveniments viscuts en aquest lapse temporal, en els discursos dels polítics o en les seves accions de govern. Però quan el vot es produeix el mateix dia, ¿què és el que passa?
La primera dada és que, per exemple a Barcelona, el vot va tenir sentits molt diferents. Si mirem el conjunt de la ciutat trobem que Ada Colau va tenir 156.157 vots a les municipals i el seu partit 81.034 a les europees. En l’altre extrem, Junts per Catalunya va tenir 78.957 a les locals i 199.610 al Parlament Europeu. El tòpic diu que Esquerra es va emportar aquesta diferència, però les dades no són tan taxatives. Ernest Maragall va sumar 160.990 paperetes i Oriol Junqueras, 147.959. Puigdemont li va prendre “només” 13.000 vots a Junqueras. La segona hipòtesi és que l’expresident es va emportar vots que a escala local van ser per a la CUP o per a la llista de Jordi Graupera. En total, serien 57.565. Fetes les restes de totes les hipòtesis habituals, queda per explicar a qui van votar 50.088 electors de Puigdemont que no van recalar en la seva llista municipal de Barcelona. Hi va haver, doncs, un vot dual que no va seguir la lògica de blocs del debat independentista. Preguntes que han de resoldre els politòlegs: ¿hi va haver un corriment general de vot? ¿és imaginable un vot dual Colau/Puigdemont tot i que saltin espurnes a escala municipal? Segur que hi troben respostes.
Si situem la incògnita alsbarris, tenim el següent resultat: a Nou Barris, per exemple, Junqueras va guanyar Maragall per 931 vots, però Colau va guanyar 6.994 paperetes en relació amb la seva llista europea i hi ha 3.000 vots de Puigdemont que no van arribar del bloc independentista a les municipals. En l’altre extrem, a Sarrià els comptes surten, els 12.231 vots que va rebre de més Puigdemont s’expliquen per les diferències en les municipals amb el bloc independentista. Però a Sant Martí, per exemple, queden més de 12.000 vots orfes de Colau a les europees i 9.400 de Puigdemont a les locals. És molta gent.
